• images-2

    TSJC imposa 25% castellà

    Catalonia’s Supreme Court of Justice (TSJC for its catalan acronym) has ruled that Spanish will be the bridge language in the 5 schools affected by the controversy. However, only in a 25%.

    The TSJC has also decided to reject the appeal presented by affected charter schools, the Generalitat and parent associations.

    The conflict arouse after a minority of parents refused to accept their children to be taught in Catalan.

    It had never been a matter of discussion until PP and Ciutadans (2 political parties against the catalan referendum) made a political use of the issue. The problem is that the TSJC’s decision will modify an education system that has been a model for many for decades.

    This linguistic policy that they want to impose in Catalonia is not applied in other spanish regions where Catalan is spoken. In Mallorca, Bauza’s government is isolating the catalan language in all aspects and in Valencia the vast majority os schools don’t teach Catalan at all.”

    It’a a shame.

     

  • Muere-Tito-Vilanova_MDSIMA20140425_0237_21

    Tito Vilanova, descansi en pau

    Tito Vilanova ha lluitat contra el cancer durant dos anys i mig.  Ha estat un exemple per molts, sobretot pel seu tarannà senzil i amable.

    A tot arreu on va anar, sempre va destacar la seva discreció i la seva saviesa futbolística. Era un estudiós del joc, un apassionat de la tàctica, un curiós que es va amarar de coneixements dels seus entrenadors, fossin famosos, de Segona o de camps de gespa artificial. Però va necessitar 15 anys per rebre la nova trucada de Guardiola. El de Santpedor acabava de ser nomenat entrenador del Barça B, llavors a Tercera Divisió (2007-2008). I el Pep va ser el primer a pensar en el Tito, en el seu vell amic, que exercia llavors de director tècnic del Terrassa (també ho va ser del Figueres) pel seu gran coneixement de les categories petites del futbol català. També havia estat entrenador del Palafrugell, la seva única experiència en una banqueta abans de manar al Barça.

    Tots dos, el Pep i el Tito, el Tito i el Pep, van iniciar una apassionant aventura que va començar amb l’ascens a Segona B del filialblaugrana abans de fer el gran salt al Camp Nou. D’entrenador del Palafrugell a assistent de Guardiola al Barça de MessiXavi,PuyolValdésIniesta… Els dos anys que ells van jugar junts al Barça B els van permetre teixir, amb aquelles interminables nits a La Masia, una gran amistat que va sobreviure fins i tot a grans turbulències.

    Quan, cansat de l’obra que havien aixecat junts en quatre anys inoblidables (2008-2012), Guardiola se’n va anar a Nova York, el club va pensar en Tito. “Si t’hi veus capaç, si tens energia i creus que el faràs funcionar, no ho dubtis, és l’oportunitat de la teva vida. Si tens dubtes, planteja-t’ho perquè el Barça és molt exigent”. Aquest va ser el consell que el seu amic i predecessor li va donar quan li va comunicar que Andoni Zubizarreta, director esportiu blaugrana, li havia proposat entrenar el primer equip.

    Instruccions a 6.200 quilòmetres

    S’hi va quedar. La relació d’amistat va trontollar durant aquella Lliga, una interrompuda Lliga, perquè Tito també va haver de viatjar a la Gran Poma, però per tractar-se de nou del càncer. Però fins i tot a 6.200 quilòmetres de distància, i amb ajuda de Jordi Roura, va saber pilotar l’equip, el Barça de la Lliga dels 100 punts, el Barça que va liquidar el Madrid de José Mourinho, el tècnic que li va ficar el dit a l’ull quan era segon de Guardiola, l’entrenador que va haver de marxar del Santiago Bernabéu perquè no va poder resistir el futbol d’un noi de poble, com ell mateix es definia.

    I quan més estava disfrutant del seu ofici i es disposava a encarar la seva segona temporada a la banqueta blaugrana, una segona recaiguda el va convèncer que la seva salut era més important que dirigir l’equip de l’ànima. Va ser el 19 de juliol del 2013. Va deixar els seus jugadors en mans de Gerardo ‘Tata’ Martino i va guardar la pissarra per centrar-se en la seva recuperació. Durant els últims nou mesos no ha deixat de lluitar, però el càncer no en sap res de les vocacions i els somnis. I aquest divendres se l’ha emportat. Dencansi en pau.

  • cataloniavotes 002

    www.CataloniaVotes.eu defensa internacionalment la consulta

  • mp eurp petit

    extra-motivació catalana a Europa?

    La més que probable “extra-motivació” dels catalans a les eleccions d’Europa servirà per treure  2 europarlamentaris més (4 per CEU, 2 per ERC), però més li serveix al PP la  desmovilització per fer valer bé la Llei d’Hondt. El PP en treu 24, el PSOE en treu 16,  IU+ICV 4.  Entre UPyD, C’s i Vox en treuen fins a 3 (ó  4)  més.

    Projecció de www.catalonia.info

    Projecció de www.catalonia.info

     

    El supòsit que es fa es el seguent:

    ELECCIONS EUROPEAS 2014

    • Població de dret: 47M
    • Cens electoral: 35,8M (76% de la població)
    • Votants: 14.400.000 (40% del cens).  (*) (1) (2)

    (*) motivació extra dels votants de Catalunya fa que la participació sigui molt més elevada a Catalunya, afavorint partits que estan a favor del dret a decidir. Participació a Catalunya igual a la de les eleccions Nov 2012,  i  limitada al  resta del territori espanyol a 35%.

    1. Pujada ERC motivada per no presentació de CUP i SI i per escisió de “Nova Esquerra” del PSC.  
    2. Pujada esperada de partits unionistes -C’s; UPyD; Vox (també per motivació extra), però al presentarse en diferents partits es perjudiquen entre ells. Es fa el suposit de 100.000 vots més a C’s i UPyD. 

     

  • imtg-45

    Mas a “Le Figaro”

    Mas a Le Fígaro: “Transformar les eleccions catalanes en referèndum”
    “L’hora de votar ha arribat”, sentencia el president de la Generalitat a France Info on hi recorda que el setembre s’aprovarà la llei de consultes catalanes per poder convocar el referèndum el 9N

  • imtg-28

    Ius soli vs. Ius sanguinis

    Artur Mas, ha replicat a Rajoy que “ser català no té res a veure amb la sang”, en referència a les declaracions de Mariano Rajoy  (“El pueblo catalán y el resto de españoles se han mezclado, tienen la misma sangre”).

    Segons Mas, “no ens fa iguals la barreja de la sang, perquè aquest país sempre s’ha construït pel ‘ius soli’ i no pel ‘ius sanguinis'”. “Deixem-nos de la sang, que forma part d’altres tipus de discursos“, ha apuntat Mas, que  ha afegit el lema que va popularitzar Jordi Pujol, que “aquí és català qui viu i treballa a Catalunya i ho vol ser”. “La sang ve per les ètnies, i Catalunya s’ha construït per la capacitat d’integració de moltes persones diferents”.

    Interessant article d’opinó de Agustí Colomines:    El futur és dels patriotes, a on destaca que “Tenir la nacionalitat espanyola no impedeix a Anne Hidalgo i Manuel Valls ser patriotes francesos i ocupar càrrecs polítics molt importants al seu país, França”…llegir més

  • imtg-31

    Conseller Mas-Collell at Wall Street Journal

    An European Nation Within Spain

    Catalonia has a distinctive culture. Its people deserve to vote on self-determination

    By

    ANDREU MAS-COLELL
    April 3, 2014
    I recently attended the spring conference of the British Liberal Democrats. The party recommends a “no” vote in the upcoming referendum on Scottish independence. I was struck, however, by the language used by Lib-Dem leader Nick Clegg in his final speech: “We are a family of four different countries,” he declared of the United Kingdom. “I want to see Scotland stay in our family of nations.”By contrast, there is no significant party in Spain whose leader could possibly use terms such as “country” or “nation” when referring to Catalonia, whose people hope to hold their own referendum on independence this November. We Catalans, the result of many waves of immigration, have a long collective history and a distinctive culture. Yet we aren’t recognized in the terms Mr. Clegg used for Scotland.We admire the British position on the legitimacy of the Scottish referendum. We wish that the Spanish government would act likewise. The opportunity to do so is near. As in Britain, the Spanish parliament, the Cortes, has been asked to delegate to the Catalan government the power to organize a referendum on Nov. 9, 2014, on Catalan independence. In contrast to the Scottish poll, ours would have three choices: to maintain our “autonomous community” status quo; to become fully independent; or to become a “state within Spain,” the meaning of which would presumably be settled as the outcome of a negotiation. The vote in the Spanish parliament will take place on April 8. It is very unlikely to succeed.As a second option, the Catalan constitution gives the Catalan government the right to call a consultation on independence. The Spanish government may appeal such a move to Spain’s Constitutional Court. Given the hostility against Catalan self-government that the highly politicized Constitutional Court has displayed in recent years, that appeal might result in a ruling against the consultation.Since the Catalan parliament and government first called for a referendum, a campaign of opprobrium has been unleashed against us for daring to request the same rights as Scots. But we haven’t gone crazy. We are a government of moderates—centrist and business-friendly. We are propelled forward by massive and orderly popular sentiment in support of the referendum, a reaction to the recent, dramatic reversals in the extent of self-government that Catalonia once enjoyed.We are under serious attack. This attack was launched by Spain’s Popular Party, then in opposition, long before the economic crisis. After the center-right party came to office in 2011, it began passing legislation to re-centralize policy making across all fronts—economic, educational, health, welfare, public administration—under the cover of fighting the economic crisis and fostering efficiency. This was merely a pretext. Some of the world’s most efficient and productive economies—the U.S. and Germany among them—are the products of decentralized governments. Spain’s re-centralization effort ranges from the transcendent (for instance with detailed control of school curricula, municipal appointments and fiscal duties) to the petty (attempts to reclaim the functions of ombudsmen, for example, or of the agencies of meteorology, university quality-assessment and many others).

    Perhaps the Popular Party hoped that its re-centralization agenda would go unnoticed. But we do notice. It is a reckless and provocative policy. Spain’s priority now should be economic recovery, not turning back the clock on Catalan self-governance. In this respect our conscience is at ease: We have acted responsibly, and Catalonia, led by its cosmopolitan capital, Barcelona, is today at the forefront of Spain’s economic recovery.

    Once again, the Spanish government appears to have opted for a policy of uniformity, and dilution of Catalan identity. It is a worrying policy: Previous Spanish governments, most recently that of Francisco Franco, have tried and it has always failed. It will fail again. Would it be so difficult to recognize that Spain is multinational and act accordingly? If the U.K. can do it, what has Spain to fear?

    The Catalan government is committed to the rule of law, to the European Union and to democratic processes. We aren’t going to do anything reckless. Catalan public opinion is strongly pro-European. Our roots are in Europe, and we root for an EU with stronger federal powers. The EU has been built on exquisite respect for difference and for the multiplicity of cultures, and we like that.

    The EU has taken the position that issues such as those currently posed by Scotland and Catalonia are for member states to resolve internally. Fair enough. I will applaud if the Spanish government changes its attitude, rolls back its re-centralization drive and opens negotiations that can lead to a new arrangement, which will need to be put to a vote. If this doesn’t happen, the Catalan question will unavoidably become an internal matter, yes, but of the EU rather than merely of Spain.

    Mr. Mas-Colell is Catalonia’s minister of economy and knowledge.

  • imtg-23

    “El Estado” recentralitza poder.

    El govern central està buidant de contingut els traspasos fets a la Generalitat

    “L’agenda recentralitzadora i d’aplanament de les competències autonòmiques està desbocada”. El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, expressava així a mitjans de març una intuïció que s’havia instal·lat en el Govern i que ha confirmat un informe encarregat per la vicepresidenta, Joana Ortega, a l’Oficina de Desenvolupament de l’Autogovern (ODA). L’estudi conclou que més d’un terç de les 120 lleis o normes que ha dictat l’executiu de Rajoy limiten o eliminen competències pròpies consolidades. L’informe titulat Recull de mesures centralitzadores adoptades o impulsades per l’Estat, que va rebre el Consell Executiu dimarts passat per analitzar-lo, conclou que almenys 157 mesures preses pel govern espanyol del PP incloses en 42 lleis envaeixen l’autogovern.

    El document, al qual ha tingut accés l’ARA, alerta que les iniciatives del govern Rajoy “han tingut o segueixen tenint un caràcter netament recentralitzador o uniformista” i arriben a “posar en qüestió alguns dels principis de l’estat autonòmic que es consideraven consolidats”. Afegeix que l’anàlisi de les iniciatives legislatives adoptades per l’Estat des que Rajoy va arribar a la Moncloa el 2011 només permet arribar a la conclusió que el PP “explota a fons” tots els mecanismes que té a l’abast per ja no només precipitar una “paralització del desenvolupament de l’autogovern” en tot allò que “requereix la cooperació de l’Estat”, sinó directament per fer-lo involucionar en els àmbits polític, financer, administratiu i cultural. Aquesta estratègia, a més, ha generat una alta conflictivitat competencial.

    Més enllà d’això, l’estudi de l’ODA també subratlla “la dificultat que suposa defensar l’autogovern en un context en què la producció legislativa de l’Estat ha crescut de manera espectacular” -120 normes amb rang de llei en dos anys, de les quals 56 són en forma de decret llei sense debat parlamentari.

    Consultat per l’ARA, el director de l’ODA, Xavier Bernadí, alertava ahir que aquest ritme legislatiu sense precedents ha suposat una “allau normativa tan gran que situa la Generalitat en una situació d’aclaparament” que la porta a una lògica de “defensa permanent” de les pròpies competències. Aquest informe, explica Bernadí, pretén identificar la “dimensió aproximada” d’una ofensiva recentralitzadora sense precedents ni tan sols durant els anys de majoria absoluta desacomplexada de José Maria Aznar.

    Àmbit polític i administratiu

    L’escapçament de l’àmbit d’acció i decisió propis de la Generalitat

    Es tracta d’un dels blocs amb més afectació de l’activitat recentralitzadora i d’invasió competencial de l’Estat. Així, amb lleis com la de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, l’Estat entra de ple en la limitació i regressió ja no només de les competències reconegudes i exercides per la Generalitat en matèria d’organització territorial, sinó que debilita el principi d’autonomia local. Ho fa, paradoxalment, amb el pretext de la “racionalització” i “sostenibilitat financera”, quan són precisament les administracions locals les més sanejades des del punt de vista financer. No és una anècdota, en aquest context, que el 90% dels municipis catalans hagin presentat un conflicte competencial per frenar aquesta norma. Un altre exemple és la llei de garantia de la unitat de mercat, que permet a qualsevol empresa desenvolupar la seva activitat en territori català al marge d’on hagi aconseguit la llicència. O la llei de transparència i bon govern, que regula el dret d’accés a la informació pública.

    En total, una vintena de lleis i normes estatals limiten la capacitat d’autogovern. Així, pren a la Generalitat la capacitat d’acció autònoma de la seva agenda exterior, les competències sobre les platges, capacita el delegat de l’Estat per suspendre acords municipals, escapça el poder de decisió en matèria urbanística i d’usos del sòl, limita competències legislatives en matèria de salut o elimina la capacitat de fixar els criteris d’avaluació de situacions de dependència, entre altres intromissions, com ara que el Govern ja no podrà determinar la jornada laboral dels treballadors públics.

    Àmbit financer

    La intervenció ‘de facto’ de l’autonomia financera

    Aquest és un dels àmbits en què la ultraactivitat legislativa del govern espanyol té més incidència. Així, la llei d’estabilitat pressupostària -aprovada amb els vots de CiU al Congrés- inclou diverses mesures de limitació de l’autonomia financera que permet a l’Estat “exercir una autèntica tutela financera” sobre la Generalitat. També la deixa sense marge normatiu en distribució elèctrica, sense oblidar el veto a l’impost als dipòsits bancaris, el control de la liquiditat o la gestió de beques i obvia la competència exclusiva en mediació en relacions laborals.

    Cultura i ensenyament

    La liquidació del model propi d’immersió lingüística

    N’és paradigmàtica la llei Wert, que amenaça la immersió lingüística i deixa la Generalitat sense marge a l’hora de fixar les matèries del currículum. El document també detecta la centralització dels ajuts als projectes culturals.

    L’informe alerta que els 24 projectes de llei que ara ja hi ha en tràmit al Congrés s’encaminen en la mateixa direcció. Són mesures que s’haurien de sumar a les 157 que detecta l’informe i que van des del control de les llicències esportives fins al control de les finances dels partits polítics. Un degoteig que deixa l’autogovern tocat de mort.

    Les cinc laminacions competencials més greus

    Reforma local

    La llei anomenada de racionalització i sostenibilitat de l’administració localsuposa, pels tècnics de l’ODA, el trencament del model d’organització territorial i d’autonomia local. El 90% dels municipis catalans han plantejat un conflicte de competències per aturar-la.

    Llei Wert

    Pels experts, esdevé el paradigma del desacomplexament recentralitzador del PP. Liquida el model d’immersió i deixa marge de maniobra limitat a la Generalitat a l’hora d’establir les matèries troncals.Unitat de mercat

    La llei de garantia de la unitat de mercat preocupa especialment el Govern per la pèrdua de capacitat d’intervenció en la protecció dels valors i el model econòmic, ambiental i social propis.

    Tutela financera

    El bloqueig de l’Estat a l’impost de dipòsits bancaris, taxes judicials o l’euro per recepta, a més de la normativa d’estabilitat pressupostària, porta els experts de Governació a parlar de “tutela financera”.

    Ordenació territorial

    Bloc normatiu que incideix en l’ordenació pròpia del territori. L’Estat recupera competències urbanístiques, ambientals i comercials que fan témer pel model propi.

    En els últims dos anys, aprofitant la majoria PP del govern central, s´han aprovat lleis recentralitzadores, sense concens amb els altres partits.

     

    Il.lustració de Enrique Flores