• images-2

    TSJC imposa 25% castellà

    Finalment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha ratificat que a les 5 escoles afectades el castellà serà llengua vehicular en un 25%.

    El TSJC ha desestimat el recurs presentat per les escoles concertades afectades, per la Generalitat i les associacions de pares. Sort que ha desestimat també el recurs presentat pels pares que han causat l’enrenou de que s’apliqués en un 50%!!!

    Una llàstima que aquesta minoria d’intolerants, ajudats pels partits que estan buscant la crispació on no n’hi havia, ara obligaràn a fer canvis en un model d’escola que ha estat modèlic per afavorir la integració dels nous catalans.

    Aquesta política lingüística que imposen a Catalunya no l’apliquen a les altres autonomies on es parla català. Ni a Mallorca, on el govern de Bauzà està arraconant el català en tots el àmbits, ni a València, on son àmplia majoria les escoles on no s’ensenya gens el català, perdò, el valencià. Discutir-ne el nom ja és una glòria del PP…

     

  • Muere-Tito-Vilanova_MDSIMA20140425_0237_21

    Tito Vilanova, descansi en pau

    Tito Vilanova ha lluitat contra el cancer durant dos anys i mig.  Ha estat un exemple per molts, sobretot pel seu tarannà senzil i amable.

    A tot arreu on va anar, sempre va destacar la seva discreció i la seva saviesa futbolística. Era un estudiós del joc, un apassionat de la tàctica, un curiós que es va amarar de coneixements dels seus entrenadors, fossin famosos, de Segona o de camps de gespa artificial. Però va necessitar 15 anys per rebre la nova trucada de Guardiola. El de Santpedor acabava de ser nomenat entrenador del Barça B, llavors a Tercera Divisió (2007-2008). I el Pep va ser el primer a pensar en el Tito, en el seu vell amic, que exercia llavors de director tècnic del Terrassa (també ho va ser del Figueres) pel seu gran coneixement de les categories petites del futbol català. També havia estat entrenador del Palafrugell, la seva única experiència en una banqueta abans de manar al Barça.

    Tots dos, el Pep i el Tito, el Tito i el Pep, van iniciar una apassionant aventura que va començar amb l’ascens a Segona B del filialblaugrana abans de fer el gran salt al Camp Nou. D’entrenador del Palafrugell a assistent de Guardiola al Barça de MessiXavi,PuyolValdésIniesta… Els dos anys que ells van jugar junts al Barça B els van permetre teixir, amb aquelles interminables nits a La Masia, una gran amistat que va sobreviure fins i tot a grans turbulències.

    Quan, cansat de l’obra que havien aixecat junts en quatre anys inoblidables (2008-2012), Guardiola se’n va anar a Nova York, el club va pensar en Tito. “Si t’hi veus capaç, si tens energia i creus que el faràs funcionar, no ho dubtis, és l’oportunitat de la teva vida. Si tens dubtes, planteja-t’ho perquè el Barça és molt exigent”. Aquest va ser el consell que el seu amic i predecessor li va donar quan li va comunicar que Andoni Zubizarreta, director esportiu blaugrana, li havia proposat entrenar el primer equip.

    Instruccions a 6.200 quilòmetres

    S’hi va quedar. La relació d’amistat va trontollar durant aquella Lliga, una interrompuda Lliga, perquè Tito també va haver de viatjar a la Gran Poma, però per tractar-se de nou del càncer. Però fins i tot a 6.200 quilòmetres de distància, i amb ajuda de Jordi Roura, va saber pilotar l’equip, el Barça de la Lliga dels 100 punts, el Barça que va liquidar el Madrid de José Mourinho, el tècnic que li va ficar el dit a l’ull quan era segon de Guardiola, l’entrenador que va haver de marxar del Santiago Bernabéu perquè no va poder resistir el futbol d’un noi de poble, com ell mateix es definia.

    I quan més estava disfrutant del seu ofici i es disposava a encarar la seva segona temporada a la banqueta blaugrana, una segona recaiguda el va convèncer que la seva salut era més important que dirigir l’equip de l’ànima. Va ser el 19 de juliol del 2013. Va deixar els seus jugadors en mans de Gerardo ‘Tata’ Martino i va guardar la pissarra per centrar-se en la seva recuperació. Durant els últims nou mesos no ha deixat de lluitar, però el càncer no en sap res de les vocacions i els somnis. I aquest divendres se l’ha emportat. Dencansi en pau.

  • mp eurp petit

    extra-motivació catalana a Europa?

    La més que probable “extra-motivació” dels catalans a les eleccions d’Europa servirà per treure  2 europarlamentaris més (4 per CEU, 2 per ERC), però més li serveix al PP la  desmovilització per fer valer bé la Llei d’Hondt. El PP en treu 24, el PSOE en treu 16,  IU+ICV 4.  Entre UPyD, C’s i Vox en treuen fins a 3 (ó  4)  més.

    Projecció de www.catalonia.info

    Projecció de www.catalonia.info

     

    El supòsit que es fa es el seguent:

    ELECCIONS EUROPEAS 2014

    • Població de dret: 47M
    • Cens electoral: 35,8M (76% de la població)
    • Votants: 14.400.000 (40% del cens).  (*) (1) (2)

    (*) motivació extra dels votants de Catalunya fa que la participació sigui molt més elevada a Catalunya, afavorint partits que estan a favor del dret a decidir. Participació a Catalunya igual a la de les eleccions Nov 2012,  i  limitada al  resta del territori espanyol a 35%.

    1. Pujada ERC motivada per no presentació de CUP i SI i per escisió de “Nova Esquerra” del PSC.  
    2. Pujada esperada de partits unionistes -C’s; UPyD; Vox (també per motivació extra), però al presentarse en diferents partits es perjudiquen entre ells. Es fa el suposit de 100.000 vots més a C’s i UPyD. 

     

  • imtg-45

    Mas a “Le Figaro”

    Mas a Le Fígaro: “Transformar les eleccions catalanes en referèndum”
    “L’hora de votar ha arribat”, sentencia el president de la Generalitat a France Info on hi recorda que el setembre s’aprovarà la llei de consultes catalanes per poder convocar el referèndum el 9N

  • imtg-28

    Ius soli vs. Ius sanguinis

    Artur Mas, ha replicat a Rajoy que “ser català no té res a veure amb la sang”, en referència a les declaracions de Mariano Rajoy  (“El pueblo catalán y el resto de españoles se han mezclado, tienen la misma sangre”).

    Segons Mas, “no ens fa iguals la barreja de la sang, perquè aquest país sempre s’ha construït pel ‘ius soli’ i no pel ‘ius sanguinis'”. “Deixem-nos de la sang, que forma part d’altres tipus de discursos“, ha apuntat Mas, que  ha afegit el lema que va popularitzar Jordi Pujol, que “aquí és català qui viu i treballa a Catalunya i ho vol ser”. “La sang ve per les ètnies, i Catalunya s’ha construït per la capacitat d’integració de moltes persones diferents”.

    Interessant article d’opinó de Agustí Colomines:    El futur és dels patriotes, a on destaca que “Tenir la nacionalitat espanyola no impedeix a Anne Hidalgo i Manuel Valls ser patriotes francesos i ocupar càrrecs polítics molt importants al seu país, França”…llegir més

  • imtg-31

    Conseller Mas-Collell at Wall Street Journal

    An European Nation Within Spain

    Catalonia has a distinctive culture. Its people deserve to vote on self-determination

    By

    ANDREU MAS-COLELL
    April 3, 2014
    Hace poco asistí a la conferencia de primavera de los liberales demócratas británicos. El partido recomienda un voto negativo en el próximo referéndum sobre la independencia de Escocia . Me llamó la atención el lenguaje utilizado por el líder de los Liberales Demócratas Nick Clegg en su discurso final: ” Somos una familia de cuatro países diferentes”, declaró del Reino Unido . ” Quiero ver a Escocia en nuestra familia de naciones. ” Por el contrario, no hay un partido importante en España , cuyo líder, pueda usar términos tales como ” país ” o “nación ” para referirse a Cataluña,  donde se quiere celebrar un referéndum sobre la independencia en noviembre. Los catalanes somos el resultado de muchas oleadas de inmigración , con una historia colectiva y una cultura propia. Sin embargo, no se nos reconoce en los términos que el Sr. Clegg utiliza para Scotland.  Es de admirar la posición británica sobre la legitimidad del referéndum escocés. Deseariamos que el gobierno español actuara del mismo modo.  La oportunidad de hacerlo está cerca. 

    Al igual que en Gran Bretaña, el parlamento español , las Cortes, se ha pedido a delegar en el Gobierno catalán el poder de organizar un referéndum el 9 de noviembre de 2014, sobre la independencia de Catalunya . A diferencia de la encuesta de Escocia , la nuestra tendría tres opciones : mantener nuestro status quo ” comunidad autónoma “; llegar a ser plenamente independiente; o convertirse en un ” Estado dentro de España”, el significado de lo que presumiblemente se resolverá como el resultado de una negociación. La votación en el parlamento español se llevará a cabo el 8 de abril . Es muy poco probable que succeed.As una segunda opción , la Constitución otorga al gobierno catalán catalán el derecho de convocar una consulta sobre la independencia. El gobierno español puede apelar esta medida ante el Tribunal Constitucional de España . Dada la hostilidad contra el autogobierno catalán que el Tribunal Constitucional altamente politizado ha mostrado en los últimos años , que la apelación podría dar lugar a un fallo en contra de la consultation.Since el Parlamento catalán y el gobierno primero convocó un referéndum , una campaña de oprobio se ha desatado contra nosotros por atreverse a pedir los mismos derechos que los escoceses. Pero no nos hemos vuelto locos . Somos un gobierno de los moderados – centrista y de negocios . Estamos impulsados ​​hacia adelante por la masiva y ordenada sentimiento popular a favor del referéndum , una reacción a los recientes retrocesos dramáticos en el grado de autogobierno que Catalunya alguna vez disfrutó .

     

    Estamos bajo un serio ataque. Este ataque fue lanzado por el Partido Popular de España , entonces en la oposición , mucho antes de la crisis económica. Después de que el partido de centro- derecha llegó al poder en 2011 , comenzó la aprobación de leyes para volver a centralizar la formulación de políticas en todos los frentes: económico , educativo , salud , asistencia social, administración pública – bajo el manto de la lucha contra la crisis económica y el fomento de la eficiencia. Esto no era más que un pretexto. Algunos de los más eficientes del mundo y productivo economías de los EE.UU. y Alemania entre ellos – son los productos de los gobiernos descentralizados. Esfuerzo recentralización de España oscila entre lo trascendente ( por ejemplo, con un control detallado de los programas escolares , citas municipales y deberes fiscales ) a los pequeños (intentos para recuperar las funciones de los defensores del pueblo, por ejemplo, o de los organismos de la meteorología , la calidad universitaria evaluación y muchos otros).

    Quizás el Partido Popular espera que su programa de re- centralización pasaría desapercibida . Pero lo notamos. Es una política irresponsable y provocadora. La prioridad de España ahora debe ser la recuperación económica, no dar marcha atrás al reloj en el autogobierno catalán . En este sentido nuestra conciencia está tranquila : Hemos actuado con responsabilidad, y Cataluña , encabezada por su cosmopolita capital , Barcelona , es hoy en la vanguardia de la recuperación económica de España .

    Una vez más , el gobierno español parece haber optado por una política de la uniformidad, y la dilución de la identidad catalana . Es una política preocupante : los gobiernos españoles anteriores , la más reciente la de Francisco Franco, han intentado y siempre ha fallado. Se volverá a fallar . ¿tan difícil es reconocer que España es plurinacional y actuar en consecuencia ? Si el U.K. puede hacerlo, que teme en hacerlo España?

    El gobierno catalán se ha comprometido con  la ley, a la Unión Europea y a los procesos democráticos. No vamos a hacer nada imprudente. La opinión pública catalana es  pro-europea . Nuestras raíces están en Europa , y la raíz para una UE con competencias federales más fuertes. La UE se ha construido en exquisito respeto por la diferencia y por la multiplicidad de culturas, y esto nos gusta.

    La UE ha tomado la posición de que las cuestiones como los que actualmente se plantea Escocia y Cataluña son para los Estados miembros para resolver internamente. Me parece justo. Voy a aplaudir si el gobierno español cambia su actitud, se deshace de su recentralización y abre negociaciones que pueden conducir a un nuevo acuerdo , que tendrá que ser sometido a votación . Si esto no sucede , la pregunta en Catalunya será inevitablemente convertido en un asunto interno , sí, pero de la UE en lugar de limitarse de España .
    Mr. Mas-Colell is Catalonia’s minister of economy and knowledge.

  • imtg-23

    “El Estado” recentralitza poder.

    El govern central està buidant de contingut els traspasos fets a la Generalitat

    “L’agenda recentralitzadora i d’aplanament de les competències autonòmiques està desbocada”. El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, expressava així a mitjans de març una intuïció que s’havia instal·lat en el Govern i que ha confirmat un informe encarregat per la vicepresidenta, Joana Ortega, a l’Oficina de Desenvolupament de l’Autogovern (ODA). L’estudi conclou que més d’un terç de les 120 lleis o normes que ha dictat l’executiu de Rajoy limiten o eliminen competències pròpies consolidades. L’informe titulat Recull de mesures centralitzadores adoptades o impulsades per l’Estat, que va rebre el Consell Executiu dimarts passat per analitzar-lo, conclou que almenys 157 mesures preses pel govern espanyol del PP incloses en 42 lleis envaeixen l’autogovern.

    El document, al qual ha tingut accés l’ARA, alerta que les iniciatives del govern Rajoy “han tingut o segueixen tenint un caràcter netament recentralitzador o uniformista” i arriben a “posar en qüestió alguns dels principis de l’estat autonòmic que es consideraven consolidats”. Afegeix que l’anàlisi de les iniciatives legislatives adoptades per l’Estat des que Rajoy va arribar a la Moncloa el 2011 només permet arribar a la conclusió que el PP “explota a fons” tots els mecanismes que té a l’abast per ja no només precipitar una “paralització del desenvolupament de l’autogovern” en tot allò que “requereix la cooperació de l’Estat”, sinó directament per fer-lo involucionar en els àmbits polític, financer, administratiu i cultural. Aquesta estratègia, a més, ha generat una alta conflictivitat competencial.

    Més enllà d’això, l’estudi de l’ODA també subratlla “la dificultat que suposa defensar l’autogovern en un context en què la producció legislativa de l’Estat ha crescut de manera espectacular” -120 normes amb rang de llei en dos anys, de les quals 56 són en forma de decret llei sense debat parlamentari.

    Consultat per l’ARA, el director de l’ODA, Xavier Bernadí, alertava ahir que aquest ritme legislatiu sense precedents ha suposat una “allau normativa tan gran que situa la Generalitat en una situació d’aclaparament” que la porta a una lògica de “defensa permanent” de les pròpies competències. Aquest informe, explica Bernadí, pretén identificar la “dimensió aproximada” d’una ofensiva recentralitzadora sense precedents ni tan sols durant els anys de majoria absoluta desacomplexada de José Maria Aznar.

    Àmbit polític i administratiu

    L’escapçament de l’àmbit d’acció i decisió propis de la Generalitat

    Es tracta d’un dels blocs amb més afectació de l’activitat recentralitzadora i d’invasió competencial de l’Estat. Així, amb lleis com la de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, l’Estat entra de ple en la limitació i regressió ja no només de les competències reconegudes i exercides per la Generalitat en matèria d’organització territorial, sinó que debilita el principi d’autonomia local. Ho fa, paradoxalment, amb el pretext de la “racionalització” i “sostenibilitat financera”, quan són precisament les administracions locals les més sanejades des del punt de vista financer. No és una anècdota, en aquest context, que el 90% dels municipis catalans hagin presentat un conflicte competencial per frenar aquesta norma. Un altre exemple és la llei de garantia de la unitat de mercat, que permet a qualsevol empresa desenvolupar la seva activitat en territori català al marge d’on hagi aconseguit la llicència. O la llei de transparència i bon govern, que regula el dret d’accés a la informació pública.

    En total, una vintena de lleis i normes estatals limiten la capacitat d’autogovern. Així, pren a la Generalitat la capacitat d’acció autònoma de la seva agenda exterior, les competències sobre les platges, capacita el delegat de l’Estat per suspendre acords municipals, escapça el poder de decisió en matèria urbanística i d’usos del sòl, limita competències legislatives en matèria de salut o elimina la capacitat de fixar els criteris d’avaluació de situacions de dependència, entre altres intromissions, com ara que el Govern ja no podrà determinar la jornada laboral dels treballadors públics.

    Àmbit financer

    La intervenció ‘de facto’ de l’autonomia financera

    Aquest és un dels àmbits en què la ultraactivitat legislativa del govern espanyol té més incidència. Així, la llei d’estabilitat pressupostària -aprovada amb els vots de CiU al Congrés- inclou diverses mesures de limitació de l’autonomia financera que permet a l’Estat “exercir una autèntica tutela financera” sobre la Generalitat. També la deixa sense marge normatiu en distribució elèctrica, sense oblidar el veto a l’impost als dipòsits bancaris, el control de la liquiditat o la gestió de beques i obvia la competència exclusiva en mediació en relacions laborals.

    Cultura i ensenyament

    La liquidació del model propi d’immersió lingüística

    N’és paradigmàtica la llei Wert, que amenaça la immersió lingüística i deixa la Generalitat sense marge a l’hora de fixar les matèries del currículum. El document també detecta la centralització dels ajuts als projectes culturals.

    L’informe alerta que els 24 projectes de llei que ara ja hi ha en tràmit al Congrés s’encaminen en la mateixa direcció. Són mesures que s’haurien de sumar a les 157 que detecta l’informe i que van des del control de les llicències esportives fins al control de les finances dels partits polítics. Un degoteig que deixa l’autogovern tocat de mort.

    Les cinc laminacions competencials més greus

    Reforma local

    La llei anomenada de racionalització i sostenibilitat de l’administració localsuposa, pels tècnics de l’ODA, el trencament del model d’organització territorial i d’autonomia local. El 90% dels municipis catalans han plantejat un conflicte de competències per aturar-la.

    Llei Wert

    Pels experts, esdevé el paradigma del desacomplexament recentralitzador del PP. Liquida el model d’immersió i deixa marge de maniobra limitat a la Generalitat a l’hora d’establir les matèries troncals.Unitat de mercat

    La llei de garantia de la unitat de mercat preocupa especialment el Govern per la pèrdua de capacitat d’intervenció en la protecció dels valors i el model econòmic, ambiental i social propis.

    Tutela financera

    El bloqueig de l’Estat a l’impost de dipòsits bancaris, taxes judicials o l’euro per recepta, a més de la normativa d’estabilitat pressupostària, porta els experts de Governació a parlar de “tutela financera”.

    Ordenació territorial

    Bloc normatiu que incideix en l’ordenació pròpia del territori. L’Estat recupera competències urbanístiques, ambientals i comercials que fan témer pel model propi.

    En els últims dos anys, aprofitant la majoria PP del govern central, s´han aprovat lleis recentralitzadores, sense concens amb els altres partits.

     

    Il.lustració de Enrique Flores