• marc alvarez

    La Sra. Pérez i el 27-S

    La señora Pérez y el 27-S

    un article de: Francesc-Marc Alvaro @fmarcalvaro; francescmarcalvaro.cat.

    23 JULIO 2015

    Fa molts mesos que no us parlo de la senyora Pérez. Ha estat un error imperdonable no haver-la fet sortir en aquestes pàgines durant els darrers temps. Us en recordeu de la senyora Pérez? Era una votant de CiU poc ideològica, que sempre donava la mateixa raó de la seva elecció: “perquè defensen el que és nostre, a casa i a Madrid”. El novembre del 2012, vaig escriure això sobre ella: “Entre la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, les explicacions sobre l’espoli fiscal (que li fa el seu fill mitjà), els comentaris ofensius que rep d’alguns parents extremenys durant les vacances d’estiu i el soroll infame de la caverna madrilenya, aquesta bona dona s’ha convertit en independentista com qui es menja una poma, amb naturalitat”. La confessió de Pujol de fa un any va deixar la senyora Pérez garratibada, el disgust va ser enorme, però la barreja de ràbia i desconcert no la va deprimir ni la va aturar. Amb alegria, va anar a la manifestació de la V del darrer Onze de Setembre, al costat de familiars i amics, perquè –com diu ella- “la majoria dels que volem una altra cosa no tenim herències amagades ni ens avergonyim de res”. Més cap aquí, el trencament de la federació CiU no li ha tret ni un minut de son, perquè no és militant ni d’uns ni d’altres, i només vol que les coses vagin millor, sense sentir-se una espanyola de tercera. A vegades, per atacar-la, li diuen “xarnega agraïda”, com si això li pogués fer mal, com si ella no tingués dret a revoltar-se sense deixar d’estimar profundament la terra on va néixer. La senyora Pérez votarà la llista unitària encapçalada per Raül Romeva. Ho té molt clar. Mai no va entendre del tot les pugnes i desconfiances entre Mas i Junqueras, no té cap interès en les petites misèries dels partits. Ella no es considera independentista (de la manera que sí ho és un dels seus fills), simplement vol que Catalunya faci la seva sense passar per Madrid, perquè està cansada d’esperar gestos de suposada generositat i d’haver-se de justificar diàriament. La conversió a l’estelada de la senyora Pérez és el resultat d’un Estat que ha anat expulsant una part dels seus ciutadans. No és fruit de cap conspiració ni de cap pla secret ideat per Pujol des dels anys cinquanta. La rigidesa dels poders de l’Estat, les inèrcies d’una cultura política catalanofòbica i el menyspreu de certes elits han alimentat allò que el president Montilla va qualificar encertadament de “desafecció”. Ara, la desafecció és desconnexió. Assalariada de les que es lleva ben d’hora, integrant d’una classe mitjana empobrida per la crisi i poc amiga de discursos radicals, la senyora Pérez forma part (sense saber-ho) d’una revolució tranquil·la i democràtica que, afortunadament, té poc a veure amb les fantasies dels revolucionaris de saló, inclosos els que volen ser grecs a estones. Ho tinc escrit des de fa temps: el procés sobiranista és també l’expressió d’una lluita de classes postmoderna, que no té res a veure amb les barricades d’antany sinó amb la necessitat de repartir el poder d’una forma més justa i equitativa, així com amb la voluntat de tenir una democràcia de més qualitat. Per això les classes mitjanes mobilitzades per la independència se senten cada dia més lluny dels interessos d’unes determinades elits que tenen com a prioritat mantenir el quadre com està, ja sigui invocant la sagrada unitat de mercat o l’expulsió automàtica de Catalunya de la UE. El compromís de CDC i de Mas amb la desconnexió és el factor que descol·loca els despatxos de Madrid i allò que menys saben descodificar els catequistes de l’Íbex35, perquè fan una anàlisi del conflicte tan antiga i pobra com el dels dirigents de Podem. Uns i altres són presoners d’unes plantilles errònies –les tesis de Solé Tura sobre el nacionalisme- que els fan dir veritables bestieses, a vegades amanides amb analogies impossibles amb el cas basc. Els gurus de la dreta unionista i de l’esquerra sucursalista encara no poden explicar-se la transversalitat que avui encarnen Romeva, Mas, Junqueras i antics dirigents del PSC, d’Unió i del PSUC. La llista unitària els sembla impossible. La senyora Pérez, en canvi, sense necessitat de fer densos seminaris sobre història del catalanisme, ha comprès que la candidatura Junts pel Sí és l’expressió més eficaç d’una part central i activa de la nació que gira al voltant de les prioritats d’unes classes populars que no són res més que les classes mitjanes castigades per un centralisme tan idiota que, per exemple, prohibeix el decret contra la pobresa energètica. La revolta nacional té motius socials de la mateixa manera que les causes materials informen el nou sobiranisme, sense que això impliqui que els moderats han deixat de ser-ho. Quan Duran fa crides als antics votants de CiU, com si la centralitat no s’hagués desplaçat gens ni mica, posa en evidència que desconeix que una part de l’èxit del nou sobiranisme és precisament la conversió molt ràpida de totes les senyores i senyors Pérez. La senyora Pérez és clau per la victòria del sobiranisme. Ella és també la Catalunya real. Les amenaces ministerials i els discursos de la por pretenen que el 27-S ella es quedi a casa. Però la majoria dels moderats que votaven CiU –i una part dels que votaven PSC- fa dies que s’han alliberat mentalment.

  • Forcadell-Casals-Junqueras-PERE-VIRGILI_ARAIMA20150720_0195_1

    Els catalans independentistes junts pel sí.

    By HELENA SPONGENBERG BARCELONA, 22. JUL 2015

    Pro-independence parties and civil society groups have formed a common political platform ahead of the regional elections in Catalonia on 27 September. If the separatist bloc wins a majority in the Catalan Parliament, it will proclaim independence from Spain within six to eight months. ‘Together for Yes’ Monday (20 July) formally presented its members and plans for Catalonia should they win a majority in the next regional election. Former green MEP Raül Romeva (2004-2014) will head the election list. Catalan President Artur Mas from the liberal nationalist CDC party, and the opposition leader from the Republican Left, Oriol Junqueras, will also take part alongside independence activists from Catalan civil society. Pep Guardiola, who formerly coached FC Barcelona and is now coaching Bayern Munich, will be the final name on the 135-people list in the pro-independence bloc although he says he won’t enter parliament. The pro-independence group intends to use the regional election as a semi-referendum. A non-binding independence referendum was held in Catalonia in November last year. It saw the Yes camp win 80 percent of the vote but with a participation rate of 38 percent According to the separatist bloc’s pact: “If the citizens of Catalonia choose (…) a majority of parliamentarians in favour of independence, we will start a process of creating an independent state”. This would include establishing state structure and a Catalan constitution, drafted with citizen participation. After the constitution was put to a vote, there would then be a formal declaration of independence. New elections would then be held within18 months. The separist bloc pledges to forge ahead with independence even if blocked by Madrid. “Should the Spanish state, through political and/or judicial decisions, decide to block Catalonia’s self-government, the (Catalan) government and parliament will proceed to the proclamation of independence” and “disconnect” from Spain, says the Together for Yes manifesto. Madrid is maintaining its traditional hardline stance on the issue. Spanish centre-right Prime Minister Mariano Rajoy said last week that “there will be no Catalan independence”. Recently, the Barcelona-based La Vanguardia newspaper predicted that a unified list of the pro-separatist parties would win around 70 seats in the 135-seat parliament.