Choose a language
Navigation


Catalunya, nacionalitat autònoma, exerceix l'autogovern dins l'Estat espanyol, d'acord amb la Constitució de 1978 i el nou Estatut d'Autonomia aprovat l'any 2006. La Generalitat és el sistema institucional en què s'organitza políticament Catalunya i data de l'any 1359. Està integrada pel Parlament, la Presidència, el Govern (constituït pel Consell Executiu) i altres institucions d'autogovern com el Síndic de Greuges i la Sindicatura de Comptes. La Generalitat té àmplies competències en matèries com educació, sanitat, seguretat ciutadana i protecció civil, cultura, política lingüística, indústria, urbanisme, habitatge, política territorial, transports i medi ambient, entre d'altres. Catalunya disposa d'un cos de policia propi, els Mossos d'Esquadra, que des de l'1 de novembre de 2008 està desplegat a tot el territori. En matèria jurídica s'hi aplica el dret civil català, de tradició històrica, la modificació del qual és competència exclusiva de la Generalitat.


Constitucions Catalanes de 1413, 1585 i 1714.

Catalunya va disposar des 1365-1714 d'un sistema de govern democràtic impensable en l'Europa del segle XIV , precursor de les democràcies actuals .

A les Corts de Barcelona- Lleida - Tortosa i el 1365 es va completar la consolidació de la primera institució executiva de Catalunya i una de les primeres d'Europa pel seu caràcter democràtic : les anomenades Corts ; aquestes van emetre deute públic que seria administrat per la Diputació del general o Generalitat .

En aquestes Corts es va decidir que la Generalitat se situaria de manera permanent a la capital de Catalunya , Barcelona . Per a tal efecte , va ser habilitada una casa al carrer Sant Honorat , que actualment segueix sent la façana oriental del Palau de la Generalitat , palau gòtic , possiblement l'únic d'Europa que continua sent la seu d'un govern des del segle XIV .
En els anys posteriors es redactarien una sèrie de documents que es diuen i coneixen amb el nom de constitucions catalanes , aquestes recullen les normes que van ser promulgades en els anys posteriors com les dels anys : 1413 , 1585 i 1714 , pels comtes de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes .

Aquestes normes legals promulgades a iniciativa del comte de Barcelona , eren sotmeses a l'aprovació de les Corts catalanes , que en aquella època no tenia cap precedent a Europa . Aquestes normes conegudes com constitucions catalanes tenien preeminència sobre les altres normes legals i només podien ser revocades per les mateixes corts catalanes i com a dret , fruit d'un pacte , no podien ser revocades per decrets o edictes de qualsevol rei . Aquest sistema és un exemple de les democràcies que avui tenim a Europa i que trigaran més de cinc segles a implantar-se.

“La Generalitat va ser constituïda el 1359 i el Parlament, el 1283, fet que el situa com un dels més antics d'Europa.”

El Parlament català és un dels més antics d'Europa: els seus orígens es remunten a l'any 1283, quan el rei català Pere II el Gran va perdre el poder absolut, i va passar a necessitar també l'autorització dels estaments del clergat, la noblesa i els representants de les viles del país per aprovar les normes. Les Corts Catalanes, integrades pels tres estaments, es consideren un autèntic parlament medieval.


"en la Definició d'organització i regularitat de procediment, ni el parlament anglès ni els estats francesos es poden comparar amb les Corts de Catalunya"

— CHARLES HOWARD McILWAIN

Charles Howard McIlwain (March 15, 1871 – June 1, 1968) was an American historian and political scientist who won the Pulitzer Prize for History in 1924. He was educated at Princeton University and Harvard University and taught at both institutions, as well as the University of Oxford, Miami University, and Bowdoin College. Though he trained as a lawyer, his career was mostly academic, devoted to constitutional history.


"Llibre dels Usatges" -1173-

Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels Usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català. Històricament el dret comú a la Catalunya Vella es va bastir en base als Usatges de Barcelona que recollien part de la Lex Visigothorum (Liber Iudiciorum), i que tingueren una influència decisiva en el dret català. La compilació escrita més antiga dels Usatges de Barcelona data del 1173, durant el regnat d'Alfons el Cast. En el període comprès entre el 1170 i 1195 es recopilaren els Usatici Barchinonae, el Liber feudorum maior i les Gesta Comitum Barchinonensium, conjunt que ha estat denominat com els tres monuments de la identitat política catalana



El Parlament de Catalunya -part 1/2-

El Parlament de Catalunya -part 2/2-

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Tancar

Política de cookies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per analitzar la navegació dels usuaris. Si continues navegant considerarem que acceptes l’ús. Pots canviar la configuració i obtenir més informació aquí.