Choose a language
Navigation

 

From House of Commons Library

Debate on possible independence of Catalonia: key issues

Standard Note: SN06933
Last updated: 11 July 2014
Author: Rob Page
Section International Affairs and Defence Section

Catalonia, a prosperous region in north-eastern Spain, has an autonomous Parliament. At present, parties in favour of Catalan independence have a majority in this Parliament, and the regional administration requested Madrid’s permission to hold a binding referendum on independence. However, the Parliament of Spain rejected this proposal, so the proposed referendum will now take the form of a non-binding “popular consultation.” This “popular consultation” will be held on 9 November 2014. This note provides an overview of recent developments and key issues in the debate.

1 Introduction

Catalonia, a prosperous region in north-eastern Spain, has an autonomous Parliament. At present, parties in favour of Catalan independence have a majority in this Parliament, and the regional administration requested Madrid’s permission to hold a binding referendum on independence. However, the Parliament of Spain rejected this proposal, so the proposed referendum will now take the form of a non-binding “popular consultation.” This “popular consultation” will be held on 9 November 2014. This note provides an overview of recent developments and key issues in the debate.

2 History of Catalan Parliament

The process of devolution to Catalonia began in 1980 with the establishment of the autonomous regional Parliament. In recent years it has been granted greater powers; Europa World Plus provides a good overview of these developments:
In September 2005 the Catalan Parliament overwhelmingly approved the draft of a revised Statute of Autonomy, to replace the existing document which had been in force since 1979. The proposed statute provoked considerable controversy elsewhere in the country over its definition of Catalonia as a ‘nation’and its provision for greater fiscal and judicial independence. In March 2006 the Congress of Deputies approved a revised version of the statute that significantly reduced the extent of financial independence that would be granted to Catalonia, despite the opposition of ERC, which favoured full independence, and the PP, which claimed that the statute violated the Constitution. The new Statute of Autonomy was approved by 73.2% of voters in a referendum held in Catalonia in June, and came into force in August. Meanwhile, in July the PP submitted an appeal to the Constitutional Court alleging that a number of the statute’s articles were unconstitutional, in particular the definition of Catalonia as a ‘nation’, the privileged status afforded to the Catalan language and the provisions for judicial independence. In its ruling of July 2010 the Constitutional Court upheld the majority of the statute, although it declared unconstitutional or ordered the reinterpretation of some 41 articles; notably, it allowed the use of the term ‘nation’ to refer to the region’s historical and cultural identity but ruled that it could have no constitutional meaning. On the following day more than 1m. people attended a demonstration in Barcelona in favour of Catalan autonomy and against the court’s decision.

3 Elections in 2010 and 2012: towards a secessionist majority

The main political parties in Catalonia are as follows:

Parties exclusively or predominantly in favour of Catalan independence
Convergence and Union (coalition of the liberal Democratic Convergence of Catalonia and the centre-right Democratic Union of Catalonia)
Republican Left of Catalonia (left-wing party)
Popular Unity Candidates
Parties exclusively or predominantly opposed to Catalan independence
Socialist Party of Catalonia (allied to Spain’s main centre-left party)
Popular Party of Catalonia (allied to Spain’s main centre-right party)
Initiative for Catalonia Greens – United and Alternative Left (generally opposed to independence but in favour of a referendum on the issue, and of further devolution)
Citizens – Party of the Citizenry (Spanish nationalist party, strongly opposed to Catalan independence)
Some parties are explicitly pro-independence (such as the Republican Left of Catalonia), some are explicitly anti-independence (such as the Citizens – Party of the Citizenry), but many others hold a position which is more ambiguous. As an example, Artur Mas, the leader of Convergence and Union and President of the Generalitat (Head of Government) of Catalonia, is a fairly recent convert to the cause of Catalan independence. Historically he had stopped short of supporting full independence, preferring greater devolution.3
Elections to the Catalan Parliament were held in 2010 and 2012. In 2010, a Convergence and Union minority administration took office, replacing the previous administration led by the Socialist Party of Catalonia. In 2012, Convergence and Union lost seats but remained the largest party, forming another minority administration. In addition, smaller pro-independence parties gained seats. As a consequence the total number of seats held by pro-independence parties increased.

The table below provides an overview of 2012 the election result.

Source: adapted from Generalitat of Catalonia, Eleccions al Parlament de Catalunya 2012 and 2010

In general, Catalonia has seen support for independence surge in recent years. Economic arguments feature prominently in the pro-independence movement: as one of Spain’s wealthiest regions, Catalonia is often seen to be “footing the bill” for the profligacy of other regions. In 2008-09, the Spanish Government’s decision to sell Spain’s state electricity company to an Italian corporation, rather than a rival Catalan bidder, provoked considerable resentment in Catalonia.5 The extent of pro-independence feeling became apparent on 11 September 2012, when a large-scale march took place on the streets of Barcelona. The march was described as “a feel-good and positive project, purging traditional pro-independence of its most strident anti-Spanish elements.”6 Shortly before this march, an opinion poll showed a majority of Catalans in favour of independence for the first time.

4 The view from Madrid

Both of Spain’s main parties are opposed to Catalan independence, though the opposition Socialists are more open to further devolution than are the governing, centre-right Popular Party. As Reuters has recently explained:
In the white paper [...] last year, Socialists argued a new constitution should change Spain's territorial model into a federal state that explicitly recognises the historical, cultural and linguistic differences of Catalonia, the Basque country and Galicia.
The idea is to address weaknesses in the 1978 Constitution, which critics say diluted self-rule for Catalonia and the Basques by trying to treat all 17 autonomous regions equally, even those with no historical quest for nationhood.
It also proposes making the Senate - one of Spain's most criticized institutions - into a body that represents the interests of 17 regions - another way to address Catalonia's grievances.
[...]
Rajoy is resisting debate on reform. Officials close to him say his view is that a new constitution wouldn't satisfy Catalans who want to secede.8

5 Proposals for referendum

Following the 2012 election, the Republican Left of Catalonia agreed to support the proposals of the Convergence and Union minority administration for a referendum on Catalan independence.9 On 12 December 2013, Artur Mas proposed that the referendum would take place on 9 November 2014, comprising the following two questions:
Do you want Catalonia to become a state?
[if yes] Do you want that state to be independent?

The Catalan Parliament duly voted in favour of Catalan self-determination on 23 January 2013. However, on 26 March 2014, Spain’s constitutional court declared the proposed referendum to be unconstitutional. Subsequently, on 8 April 2014, the Spanish Parliament voted to reject the Catalan Parlaiemnt’s petition to allow a binding referendum.
Following the Spanish Parliament’s decision, Reuters reported that:

[Artur Mas] said in the coming weeks the Catalonian regional parliament would pass a law setting rules for a popular consultation to be held instead.
This is a non-binding vote which will not lead to a unilateral declaration of independence.
However, Mas said it will give him a mandate to seek a new relationship with Spain, including more power over taxes, welfare spending, police, infrastructure, and education.
[...]
Mas still anticipates the central government will immediately ask Spain's Constitutional Court to block the consultation and if that happens he will hold early elections to the regional parliament as a proxy vote on independence.
The ‘popular consultation’ will go ahead on the same date as the originally-planned referendum, and will consist of the same two questions.

6 Polling

Recent polling in Catalonia has shown that the pro-independence campaign is ahead in the polls. See image below the poll published in February 2014 by ‘8 al dia’ showed

In addition, various local referendums have taken place in towns and cities across Catalonia in recent years. In one such referendum on 10 April 2011, 90% of voters in Barcelona backed statehood – though turnout was only 21%. Other local referendums have had similar results.

7 The European question

Most supporters of Catalan independence are also strongly pro-European: the September 2012 march took place under the banner: “Catalonia, a State of Europe.” Underlying the marchers’ sentiments was the fear that an independent Catalonia might not be admitted to the EU: Catalan accession would require modification of the Lisbon Treaty, which would in turn require unanimous approval by all member States (including Spain). On 16 September 2013, the Spanish Vice-President of the European Commission, Joaquin Almunia, stated that an independent Catalonia would not automatically become an EU member.

According to Reuters:
Mas said that if a large majority of Catalans show they want independence, Europe and the euro zone have to be practical and allow them to stay in the EU and the single currency.
[...]
"If Catalonia ended up outside the euro and the EU that would be because Spain wanted to take revenge and block them out of everything," he said.

more about this report from The House of Commons Library.

This information is provided to Members of Parliament in support of their parliamentary duties and is not intended to address the specific circumstances of any particular individual. It should not be relied upon as being up to date; the law or policies may have changed since it was last updated; and it should not be relied upon as legal or professional advice or as a substitute for it. A suitably qualified professional should be consulted if specific advice or information is required.
This information is provided subject to our general terms and conditions which are available online or may be provided on request in hard copy. Authors are available to discuss the content of this briefing SN06933 with Members and their staff, but not with the general public.

SN06933

On 12th December 2013, the Catalan President Artur Mas negotiated the date –November 9, 2014 – and the double question for the referendum on sovereignty of Catalonia: “Would you like Catalonia to be a State? And if so, you want to be an independent state?

Find below the summary of key dates and chronological steps of the sovereignty process  in Catalonia.

 

referendum sobirania / sovereignty


CRONOLOGIA DELS FETS / TIMELINE / CRONOLOGÍA DE LOS HECHOS


El 12 de desembre de 2013, el president Artur Mas va pactar amb Esquerra Republicana, Iniciativa i la CUP, la data (9 nov 2014) i la doble pregunta per el referèndum sobre la sobirania de Catalunya: "Vol que Catalunya esdevingui un Estat?" i, si és que sí, "Vol que aquest estat sigui independent?

Abans d'anunciar aquesta pregunta i la data han pasat molts fets. Veure un resum dels fets que marquen el procès sobiranista impulsat a Catalunya per el President de la Generalitat Artur Mas.

2003-2005: cercant l'encaix amb Espanya I (l'esperança)

(13 nov 2003 )...i tot comença amb un "apoyaré ..."


(30 set 2005) El Parlament amb 120 vots (88,9%) aprova la Proposta de reforma de autonomia de Catalunya

El Ple del Parlament, en sessió tinguda els dies 28, 29 i 30 de setembre de 2005, ha debatut el Dictamen de l Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local sobre la Proposta de Proposició de llei Orgànica per la qual s’estableix l’Estatut d’autonomia de Catalunya i es deroga la Llei Orgànica 4/1979, del 18 de desembre, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, els vots particulars, les esmenes reservades i les esmenes subsegüents al Dictamen del Consell Consultiu

Finalment, el Ple del Parlament, en virtut del que estableix l’article 56.1.b) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i d’acord amb l’article 115.2 del Reglament del Parlament, amb el suport de 120 vots, que superen la majoria requerida de dos terços (90), ha aprovat la Proposta de Reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

... i amb el 89% dels vots favorables del Parlament de Catalunya surt la proposta de reforma l'Estatut d'Autonomia.

(2 nov 2005) Aprovació del text final a les Cortes Generales de España

el 2 de novembre de 2005 el Congrés dels Diputats va aprovar per 197 vots a favor i 146 vots en contra, la presa en consideració de la Proposta de reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya

...
i amb l'aprovació del text final a les Corts Generals d'Espanya...i ratificat en refendum pel 73,9% de la població...


2006-2009: cercant l'encaix amb Espanya I (la desil.lusió)

(abril 2006) "... lo hemos cepillado..."

Declaracions del "presidente de la Comisión Constitucional" (Alfonso Guerra) l'abril 2006 : “...hemos cepillado el Estatuto de Cataluña”.


(18 juny 2006) Referendum Estatut: SI el 73,9%

18.06.2006
Referèndum sobre l'Estatut d'autonomia de Catalunya que surt SI (73,9%) i que 3 anys més tard tumbarà el Tribunal Constitucional.

Tot sobre el Referendum estatutari a Catalunya

)


(2006-2009) Recursos i campanya contra l'Estatut

Als pocs mesos de ser aprovat en referendum l'estatut, es varen presentar diversos recursos en contra davant el Tribunal Constitucional, per part de més de 50 diputats del Partit Popular, el defensor del poble i els governs de cinc Comunitats Autònomes.

El PP d'Andalucia per fer campanya a les eleccions de la seva CCAA no té cap més idea que ficarse amb com ensenyem la llengua catalana a Catalunya (...perque no s'ensenya pas a Iznajar el català, veritat?)

...i per poder-ho digerir només ens quedava la sátira de "Polonia":

També ens arribava ajuda dels llocs més curiosos, com la d'aquesta simpàtica malaguenya que explica als espanyols i a la seva manera qué es la catalanofóbia:
(atenció!! Més de 2.500.000 visites!!!)

(2009) Opinions sobre els tres anys d'endarreriment de la sentència del T.C.


(26 nov 2009) "La dignitat de Catalunya"

La premsa catalana publica un editorial conjunta en defensa de l'Estatut
”La dignitat de Catalunya”
El editorial, dirigido a la opinión pública española, expone la inquietud de amplios sectores de la sociedad ante la posibilidad de una sentencia fuertemente restrictiva del Tribunal Constitucional. "La expectación es alta y la inquietud no es escasa", reza el texto | En términos respetuosos, pero críticos, se recuerda que sólo seis de los doce miembros del Alto Tribunal se hallan hoy fuera de percance o de prórroga de su mandato


2010: sentencia tribunal constitucional / som una nació / pacte fiscal

(28 juny 2010) ...i finalment la sentència del Tribunal Constitucional

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 va ser aprovat en referèndum pel poble de Catalunya el 18 de juny de 2006 i és vigent des del 9 d'agost d'aquell any. Als pocs mesos es varen presentar diversos recursos en contra davant el Tribunal Constitucional, per part de més de 50 diputats del Partit Popular, el defensor del poble i els governs de cinc Comunitats Autònomes.

Durant l'espera per la sentència i en previsió que seria clarament negativa, una dotzena de diaris catalans van publicar el 26 de novembre de 2009 un editorial conjunt titulat La dignitat de Catalunya per denunciar que un tribunal amb diversos membres amb el mandat exhaurit, un recusat i un altre mort no hauria de dictar sentència sobre una llei referendada pel poble de Catalunya, així com el fet que s'estigués tres anys sense dictar cap resolució.

Declaración de Montilla contra la sentencia del Constitucional sobre el Estatuto (1 de 2) )

Declaración de Montilla contra la sentencia del Constitucional sobre el Estatuto (2 de 2) )

Pel que fa al recurs del PPC, el Tribunal Constitucional va dictar sentència el 28 de juny del 2010, després de tres anys de deliberacions i, sobretot, d'aturada per la paràlisi en la que es trobava el tribunal, i després de quatre anys de vigència i de desenvolupament legislatiu de l'Estatut. Els altres sis recursos encara estan pendents de resolució.

)

El 28 de juny de 2010, el Tribunal Constitucional, davant el recurs d'inconstitucionalitat presentat per diputats del Partit Popular, va dictar sentència per majories variables. Va publicar el veredicte aquell mateix dia, i el cos de la sentència el 9 de juliol, un dia abans de la manifestació. Va deixar clara la «ineficàcia jurídica» del Preàmbul (en referència al terme Nació per referir-se a Catalunya) tot i que el veredicte manté la definició de Catalunya com a nació, va declarar 14 articles inconstitucionals (1 totalment i 13 parcialment), i en va reinterpretar 27 més. Com a més destacat estableix que el català no és la llengua preferent de l'Administració ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu ni accepta el deure de conèixer el català; diu que de nació només n'hi ha una i és «la Nació espanyola»; només admet les vegueries si es conserven les províncies; desballesta bona part dels articles sobre el poder judicial català amb el Consell de Justícia de Catalunya al capdavant i repeteix 14 vegades la «indissoluble unitat de la Nació espanyola».

La sentencia de l’estatut obre una nova era política a Catalunya


(10 juliol 2010) Manifestació "Som una nació (nosaltres decidim)"

Veure imatges manifestació

resum manifestació tv3

Manifestació per la independència de Catalunya. Vista aèria. 10/07/2010
Més d'un milió de persones (1'100'000 segons la policia de la ciutat) es van manifestar el 10 de juliol contra la decisió del Tribunal Constitutional. La protesta va esdevenir una demanda general per a la independència.

imágenes de rtve:


(nov 2010) Eleccions pel "pacte fiscal"

28 nov 2010: Artur Mas va guanyar les eleccions amb un programa electoral amb què tenia com a plat estrella el pacte fiscal.


2011: PP guanya i recentralitza

(20 nov 2011) PP majoria absoluta

20 nov 2011: El PP guanya per majoria absoluta les elecciones a les Cortes Generales de España.


2012: manifestació 11 set / rebuig al pacte fiscat / eleccions

(11 set 2012) Manifestació de 1,5M

Fragmento con subtitulos en castellano:

Discurs (català) del President després de la manifestació:

CNN Interview (english)

(20 set 2012) "Aixó no ha anat bé..." (Artur Mas)

Rueda de prensa del President de la Generalitat ( el video colgado es de 13tv y si quieren saltarse los comentarios que hacen, pueden ir DIRECTAMENTE al 9:25 en catalán y 18:30 en castellano )
"No ha ido bien".


Así ha resumido Artur Mas la reunión que ha mantenido durante dos horas en la Moncloa con Mariano Rajoy para abordar su propuesta de pacto fiscal para Catalunya. Teniendo en cuenta este 'no', el 'president' ha anunciado que la próxima semana, tras el debate de política general que celebrará el Parlament, el Govern "tomará decisiones". Mas ha señalado que espera "una reflexión serena" que esté "a la altura de las circunstancias".

(25 setembre 2012) “En moments excepcionals, decisions excepcionals”

Entrevista Artur Mas (subtitulada en castellano). Convocades eleccions el 25 novembre 2012.


(nov 2012) Eleccions per poder decidir

Les eleccions venien precedides de la manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa" celebrada l'11 de setembre de 2012, amb una assistència d'entre 1,5 i 2 milions de persones, on es reclamà la independència de Catalunya en el que fou la manifestació més multitudinària de la història de Catalunya.

english

La setmana següent, en una reunió entre el President de la Generalitat, Artur Mas i el President del Govern d'Espanya, Mariano Rajoy s'evidencià una gran desavinença entre ambdós líders. Rajoy reiterà a Mas la negativa a discutir la seva proposta de pacte fiscal per a Catalunya, trencant les negociacions entre ambdós governs. En una roda de premsa posterior a la reunió, Mas reiterà la seva decisió de fer un important anunci el dia 25 de setembre, coincidint amb el debat de política general al Parlament de Catalunya.
El trencament entre Mas i Rajoy suposà també trencar els suports parlamentaris que Convergència i Unió havia obtingut del Partit Popular Català durant la legislatura, deixant el govern en minoria i amb la impossibilitat d'aprovar els pressupostos.
El 27 de setembre durant el debat de política general al Parlament de Catalunya s'aprovà una resolució que instava al govern resultant de les eleccions a convocar un referèndum d'autodeterminació de Catalunya de forma preferent abans de 2016. Mas expressà en el seu discurs de la sessió inaugural del debat de política general el seu convenciment que el parlament que sortiria de les eleccions tindria la missió de permetre l'exercici del dret d'autodeterminació de Catalunya.
La convocatòria d'eleccions suposà tancar la novena legislatura de la Catalunya autonòmica al cap de menys de dos anys d'iniciar-se, esdevenint la més breu des de la reinstauració de la democràcia.


2013: impugnació de la sobirania / concert per la llibertat / via catalana

(23 gener 2013) Catalan Sovereignty Declaration

The declaration asserted that Catalonia is a sovereign entity and marks "the beginning of a process by which the citizens of Catalonia will be able to choose their political future as a people".
The declaration was passed with 85 votes in favor, 41 against and 2 abstentions in the Parliament of Catalonia.

On 8 May 2013 this declaration was provisionally suspended by the Constitutional Court of Spain.


(11 setembre 2013) Via Catalana

Via Catalana (400 Km human chain)


2014: Un pais normal? / Hisenda pròpia / Anticonstitucionalitat de la declaració de sobirania

un pais normal?

(20 febrer 2014) Embrió de la Hisenda pròpia

Catalunya estrena l'embrió de la hisenda pròpia

L'agència Tributs de Catalunya té dos objectius: aconseguir informació fiscal i tenir la clau de l'aixeta.

(25 març 2014) El TC tomba la declaració de sobirania

El Tribunal Constitucional rebutja el text aprovat al Parlament -- No reconeix a Catalunya la categoria de "subjecte jurídic i sobirà" i apel·la al diàleg polític en el marc polític

castellano / spanish / castellà ....no finalizado.....(25 marzo 2014)

El 12 de diciembre 2013, el presidente catalán Artur Mas pactó con Esquerra Republicana, Iniciativa y la CUP, la fecha -el 9 de noviembre del 2014- y la doble pregunta para el referéndum sobre la soberanía de Cataluña: "¿Quiere que Cataluña sea un Estado? Y de serlo, ¿Quiere que sea un Estado independiente?"

Fechas y los pasos cronológicos clave (antes de anunciar la fecha y pregunta) que marcan del proceso soberanista impulsado en Cataluña por el presidente Artur Mas.

2003 -2005: en busca del encaje con España I (la esperanza)

13 noviembre 2003: José Luis Rodriguez Zapatero promete (como candidato) apoyar la reforma del Estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya.

14 marzo 2004: Se celebran elecciones al Congreso, tres días después del atentado islamista conocido como 11-M, hecho que marcó los resultados electorales.

30 setiembre 2005.- El Parlament aprueba con 120 votos (88,9%) la reforma de autonomía de Catalunya (Una reforma en busca del encaje con España (1))
El Pleno del Parlamento, en sesión celebrada los días 28, 29 y 30 de septiembre de 2005, ha debatido el Dictamen de la Comisión de Organización y Administración de la Generalidad y Gobierno Local sobre la Propuesta de proposición de ley orgánica por la que se establece el Estatuto de autonomía de Cataluña y se deroga la Ley orgánica 4/1979, de 18 de diciembre, de Estatuto de autonomía de Cata- luña, los votos particulares, las enmiendas reservadas y las enmiendas subsiguientes al Dictamen del Consejo Consultivo.
Finalmente, el Pleno del Parlamento, en virtud de lo establecido por el artículo 56.1.b del Estatuto de autonomía de Cataluña y de acuerdo con el artículo 115.2 del Reglamento del Parlamento, con el apoyo de 120 votos, que superan la mayoría requerida de dos tercios (90), ha aprobado la Propuesta de reforma del Estatuto de autonomía de Cataluña.

2 noviembre 2005: Las Cortes Generales de España aprueba el texto final del Estatut de Catalunya por 197 votos a favor y 146 votos en contra.

2006 - 2009: en busca del encaje con España II (la desilusión)

abril 2006: El presidente de la comision constitucional (A.Guerra) manifiesta que han cepillado el estatut.
18 de junio 2006: La población catalana ratifica (73,9%) en referendum el Estatut de Catalunya.

Recursos y campaña contra Estatut
Más de tres años de deliberaciones del Tribunal Constitucional / recusaciones / cambios / ...
setiembre 2009 : Primeras consultas sobre la independencia (2). La primera a Arenys de Munt (13 set 2009)
26 de noviembre 2009: editorial conjunta “La dignidad de Catalunya”

26 noviembre 2009: La prensa catalana publica un editorial conjunta en defensa del Estatut. El editorial, dirigido a la opinión pública española, expone la inquietud de amplios sectores de la sociedad ante la posibilidad de una sentencia fuertemente restrictiva del Tribunal Constitucional. "La expectación es alta y la inquietud no es escasa", reza el texto | En términos respetuosos, pero críticos, se recuerda que sólo seis de los doce miembros del Alto Tribunal se hallan hoy fuera de percance o de prórroga de su mandato

2010: Sentencia TC / Som una nació / pacto fiscal

28 junio: Sentencia del Tribunal Constitucional que fulmina la via automómica (3).
10 julio: Manifestación “Som una nació (nosaltres decidim)” (4)

imágenes de rtve:

Manifestación por la independencia de Cataluña. Vista aérea. 10/07/2010
Más de un millón de personas (1'100'000 según la policía de la ciudad) se reunieron el pasado 10 de julio contra el fallo del Tribunal Constitutional. La protesta se convirtió en una demanda general para la independencia.
28 noviembre: Elecciones al Parlament Catalunya con propuesta de nuevo ”pacto fiscal” que gana CiU (5)

2011: PP gana y recentraliza

11 septiembre.-Diada: manifestación de 1.500.000 pro-independentistas en Barcelona.

20 septiembre.-Mas se reúne en Madrid con Rajoy y éste rechaza el pacto fiscal.

25 septiembre.-Mas anuncia elecciones anticipadas.

1 octubre.-D
20 noviembre: PP se impone en las Cortes e inicia la ofesiva recentralizadora. (6)

2012: Mani 11 set / rechazo pacto fiscal / elecciones

11 septiembre.-Diada: manifestación en Barcelona más importante de la historia de Catalunya. (7) 

20 septiembre.-Rajoy rechaza el pacto fiscal (crónica de una negativa anunciada). (8)

25 septiembre.-Mas anuncia elecciones anticipadas.

1 octubre.-Decreto de disolución del Parlamento Catalán y de convocatoria de elecciones para el 25 de noviembre.

15 octubre.-Mas dice que si el Gobierno central “tumba” el referéndum tendrán que internacionalizar el conflicto e ir a los tribunales europeos.

25 noviembre.- Elecciones post-manifestación: CiU con 50 escaños, 21 de ERC, 13 de IC, 3 de CUP, 20 de PSC; 9 de C’s y 19 de PP. (9)

19 diciembre.-Mas y Junqueras (ERC) firman un acuerdo de gobernabilidad.

2013: Declaración e impugnación soberania / Concert per la Llibertat / via catalana

23 enero: El Parlament de Catalunya ha aprobado por 85 diputados a favor, 41 en contra y 2 abstenciones la declaración de soberanía

26 febrero.-El Congreso rechaza las propuestas de CiU e Izquierda Plural sobre el derecho a decidir en Cataluña. PSC vota a favor y rompe la disciplina de voto.

1 marzo.-El Gobierno acuerda impugnar la declaración soberanista tras el dictamen favorable del Consejo de Estado.

5 marzo.-Dimite el fiscal superior de Cataluña, Rodríguez-Sol, a quien el fiscal general del Estado, Torres-Dulce, expedientó por legitimar la consulta soberanista.
7 de mayo: Impugnación de la declaración de soberanía y del derecho a decidir del parlament de Catalunya de 23 de enero de 2013 (10)
11 junio.-Mas presenta su plan de Gobierno 2013-2016 y anuncia que agotará su mandato, al margen de que el referéndum se celebre en 2014.

27 junio.-Sesión constitutiva del Pacto Nacional por el Derecho a Decidir en Cataluña.
29 juny: Concert per la Llibertat, una inyección más de moral para continuar. (11)
11 septiembre.-Díada / Via Catalana: Una impresionante cadena humana recorre 400 km de Cataluña. (12) 

27 septiembre.-El Parlament Catalunya avala llevar al Congreso la consulta sin apoyos de PSC, PPC y Ciutadans.

16 octubre.-La Generalitat presenta un informe de “deslealtades” del Estado.
17 octubre.-Problemas protocolarios entre Mas y Soraya Sáenz de Santamaría en un acto en Barcelona.
29 octubre.- El Congreso aprueba una moción de UPyD que proclama que el derecho a decidir es de todo el pueblo español.
7 noviembre.-Pere Navarro declara que PSC no apoyará ningún referéndum “no acordado y negociado” con el Estado.
12 de diciembre.- Mas logra pactar con sus socios de Esquerra Republicana, Iniciativa per Cataluña y la CUP, la fecha (9 de noviembre 2014) y la doble pregunta para el referéndum: “¿Quiere que Cataluña sea un Estado? Y de serlo, ¿Quiere que sea un Estado independiente?”

2014

25 marzo: El Tribunal Constitucional rechaza el texto aprobado en el Parlament.
No reconoce a Catalunya la categoria de "sujeto jurídico y soberano" y apela al dialogo político.


"timeline" by Joan Carreras

El "Procès Sobiranista” timeline en 2d i 3d CATALUNYA, NOU ESTAT D'EUROPA by Joan Carreras, used under CC BY-NC-ND 3.0


Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya


english / inglés / anglès ....unfinished.....(25 march 2014)

On 12 December 2013, the Catalan President Artur Mas negotiated the date -November 9, 2014 - and the double question for the referendum on sovereignty of Catalonia: "Would you like Catalonia to be a State? And if so, you want to be an independent state? "

Key dates and chronological steps (before announcing the date and question) of the sovereignty process driven in Catalonia by President Artur Mas.

2003 - 2005

2006-2009

A referendum on the new Statute of Autonomy of Catalonia was held in Catalonia, Spain, on June 18, 2006. The referendum was successful and the new statute came into effect on August 9, 2006.
From the total votes, 73.9% were in favour of the new Statute, while 20.57% were against.




Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Tancar

Política de cookies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per analitzar la navegació dels usuaris. Si continues navegant considerarem que acceptes l’ús. Pots canviar la configuració i obtenir més informació aquí.