• marc alvarez

    (catalan) La Sra. Pérez i el 27-S

    La señora Pérez y el 27-S

    un article de: Francesc-Marc Alvaro @fmarcalvaro; francescmarcalvaro.cat.

    23 JULIO 2015

    Fa molts mesos que no us parlo de la senyora Pérez. Ha estat un error imperdonable no haver-la fet sortir en aquestes pàgines durant els darrers temps. Us en recordeu de la senyora Pérez? Era una votant de CiU poc ideològica, que sempre donava la mateixa raó de la seva elecció: “perquè defensen el que és nostre, a casa i a Madrid”. El novembre del 2012, vaig escriure això sobre ella: “Entre la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, les explicacions sobre l’espoli fiscal (que li fa el seu fill mitjà), els comentaris ofensius que rep d’alguns parents extremenys durant les vacances d’estiu i el soroll infame de la caverna madrilenya, aquesta bona dona s’ha convertit en independentista com qui es menja una poma, amb naturalitat”. La confessió de Pujol de fa un any va deixar la senyora Pérez garratibada, el disgust va ser enorme, però la barreja de ràbia i desconcert no la va deprimir ni la va aturar. Amb alegria, va anar a la manifestació de la V del darrer Onze de Setembre, al costat de familiars i amics, perquè –com diu ella- “la majoria dels que volem una altra cosa no tenim herències amagades ni ens avergonyim de res”. Més cap aquí, el trencament de la federació CiU no li ha tret ni un minut de son, perquè no és militant ni d’uns ni d’altres, i només vol que les coses vagin millor, sense sentir-se una espanyola de tercera. A vegades, per atacar-la, li diuen “xarnega agraïda”, com si això li pogués fer mal, com si ella no tingués dret a revoltar-se sense deixar d’estimar profundament la terra on va néixer. La senyora Pérez votarà la llista unitària encapçalada per Raül Romeva. Ho té molt clar. Mai no va entendre del tot les pugnes i desconfiances entre Mas i Junqueras, no té cap interès en les petites misèries dels partits. Ella no es considera independentista (de la manera que sí ho és un dels seus fills), simplement vol que Catalunya faci la seva sense passar per Madrid, perquè està cansada d’esperar gestos de suposada generositat i d’haver-se de justificar diàriament. La conversió a l’estelada de la senyora Pérez és el resultat d’un Estat que ha anat expulsant una part dels seus ciutadans. No és fruit de cap conspiració ni de cap pla secret ideat per Pujol des dels anys cinquanta. La rigidesa dels poders de l’Estat, les inèrcies d’una cultura política catalanofòbica i el menyspreu de certes elits han alimentat allò que el president Montilla va qualificar encertadament de “desafecció”. Ara, la desafecció és desconnexió. Assalariada de les que es lleva ben d’hora, integrant d’una classe mitjana empobrida per la crisi i poc amiga de discursos radicals, la senyora Pérez forma part (sense saber-ho) d’una revolució tranquil·la i democràtica que, afortunadament, té poc a veure amb les fantasies dels revolucionaris de saló, inclosos els que volen ser grecs a estones. Ho tinc escrit des de fa temps: el procés sobiranista és també l’expressió d’una lluita de classes postmoderna, que no té res a veure amb les barricades d’antany sinó amb la necessitat de repartir el poder d’una forma més justa i equitativa, així com amb la voluntat de tenir una democràcia de més qualitat. Per això les classes mitjanes mobilitzades per la independència se senten cada dia més lluny dels interessos d’unes determinades elits que tenen com a prioritat mantenir el quadre com està, ja sigui invocant la sagrada unitat de mercat o l’expulsió automàtica de Catalunya de la UE. El compromís de CDC i de Mas amb la desconnexió és el factor que descol·loca els despatxos de Madrid i allò que menys saben descodificar els catequistes de l’Íbex35, perquè fan una anàlisi del conflicte tan antiga i pobra com el dels dirigents de Podem. Uns i altres són presoners d’unes plantilles errònies –les tesis de Solé Tura sobre el nacionalisme- que els fan dir veritables bestieses, a vegades amanides amb analogies impossibles amb el cas basc. Els gurus de la dreta unionista i de l’esquerra sucursalista encara no poden explicar-se la transversalitat que avui encarnen Romeva, Mas, Junqueras i antics dirigents del PSC, d’Unió i del PSUC. La llista unitària els sembla impossible. La senyora Pérez, en canvi, sense necessitat de fer densos seminaris sobre història del catalanisme, ha comprès que la candidatura Junts pel Sí és l’expressió més eficaç d’una part central i activa de la nació que gira al voltant de les prioritats d’unes classes populars que no són res més que les classes mitjanes castigades per un centralisme tan idiota que, per exemple, prohibeix el decret contra la pobresa energètica. La revolta nacional té motius socials de la mateixa manera que les causes materials informen el nou sobiranisme, sense que això impliqui que els moderats han deixat de ser-ho. Quan Duran fa crides als antics votants de CiU, com si la centralitat no s’hagués desplaçat gens ni mica, posa en evidència que desconeix que una part de l’èxit del nou sobiranisme és precisament la conversió molt ràpida de totes les senyores i senyors Pérez. La senyora Pérez és clau per la victòria del sobiranisme. Ella és també la Catalunya real. Les amenaces ministerials i els discursos de la por pretenen que el 27-S ella es quedi a casa. Però la majoria dels moderats que votaven CiU –i una part dels que votaven PSC- fa dies que s’han alliberat mentalment.

  • Forcadell-Casals-Junqueras-PERE-VIRGILI_ARAIMA20150720_0195_1

    Catalan separatists join forces ahead of elections

    By HELENA SPONGENBERG BARCELONA, 22. JUL 2015

    Pro-independence parties and civil society groups have formed a common political platform ahead of the regional elections in Catalonia on 27 September. If the separatist bloc wins a majority in the Catalan Parliament, it will proclaim independence from Spain within six to eight months. ‘Together for Yes’ Monday (20 July) formally presented its members and plans for Catalonia should they win a majority in the next regional election. Former green MEP Raül Romeva (2004-2014) will head the election list. Catalan President Artur Mas from the liberal nationalist CDC party, and the opposition leader from the Republican Left, Oriol Junqueras, will also take part alongside independence activists from Catalan civil society. Pep Guardiola, who formerly coached FC Barcelona and is now coaching Bayern Munich, will be the final name on the 135-people list in the pro-independence bloc although he says he won’t enter parliament. The pro-independence group intends to use the regional election as a semi-referendum. A non-binding independence referendum was held in Catalonia in November last year. It saw the Yes camp win 80 percent of the vote but with a participation rate of 38 percent According to the separatist bloc’s pact: “If the citizens of Catalonia choose (…) a majority of parliamentarians in favour of independence, we will start a process of creating an independent state”. This would include establishing state structure and a Catalan constitution, drafted with citizen participation. After the constitution was put to a vote, there would then be a formal declaration of independence. New elections would then be held within18 months. The separist bloc pledges to forge ahead with independence even if blocked by Madrid. “Should the Spanish state, through political and/or judicial decisions, decide to block Catalonia’s self-government, the (Catalan) government and parliament will proceed to the proclamation of independence” and “disconnect” from Spain, says the Together for Yes manifesto. Madrid is maintaining its traditional hardline stance on the issue. Spanish centre-right Prime Minister Mariano Rajoy said last week that “there will be no Catalan independence”. Recently, the Barcelona-based La Vanguardia newspaper predicted that a unified list of the pro-separatist parties would win around 70 seats in the 135-seat parliament.

  • soraya saenz_felipe_uve_palito

    piensa presidente…y da gracias a la Constitución

    Soraya Saenz de Santamaria (19-IX-2014): “Cuando algunos tengan a bien firmar determinadas decisiones sólo pido que, antes de firmarla, piense que es el presidente (1) de todos los que residen en esta comunidad (2), de los que sienten una cosa y otra, y que piense que es presidente porque una Constitución se lo permite”

    …y de buen rollo, mañana volvemos, no es una amenaza…

    (1) se refiere al presidente de la comunidad autónoma de Cataluña, Arturo Mas

    (2) la comunidad a que se refiere es Cataluña (noreste de España)

     

  • sma_moragas_vicky_camarga_camacho_barcelona

    SMS Moragas Camarga Camacho

    Els SMS de Moragas i la gravació de “La Camarga” apunten a que els dos “ex-compañeros-de-clase” no poden dedicarse ni a l’espionatge ni a la política.

    Pablo Iglesias demana la dimissió de Moragas. Torres-Dulce (Fiscal general del Estado) no hi veu res penal, potser sí significat polític…però res greu…també té significat polític la manifestació d’ahir amb 1.800.000 catalans.

  • cataloniavotes 002

    www.CataloniaVotes.eu defensa internacionalment la consulta

  • imtg-50

    ¿¿Están locos estos spaniards ??

    Shakira has been criticised for singing new track, ‘Boig per tú’, in Catalan, which translates as ‘Mad For You’ in English.

    The song, originally performed by Catalan group Sau, is one of the singer’s favourite tracks. (see video Sau with Carles Sabater -en pau descansi- &  spanish singer Luz Casal -1992-)

    Colombian artist dubbed ‘disgusting’, ‘stupid’ and a ‘traitor’ by Spaniards, they claim it shows the 37-year-old ‘openly supports’ the idea of an independent Catalan state.  She has not hit back at the online insults. In past interviews, she’s carefully avoided getting mixed up in Spain’s politics.

    See news in New York daily news; The Wall Street; Daily Mail (UK); ElPeriodico.

    Her interest in singing in Catalan actually seems personal rather than political.  She  lives in the Catalan capital of Barcelona with local football star Gerard Pique and their son Milan.

    See video of Shakira -Empire- in Montserrat, the so-called ‘sacred mountain’ in center of Catalonia.

  • Cesc commercial

     

     

     

  • imtg-32

    ANC

    L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) és una organització de base transversal i unitària que té com a objectiu la independència de la nació catalana per mitjans democràtics i pacífics. Compta amb més de 500 assemblees territorials arreu del país, una cinquantena d’assemblees sectorials, i exteriors, formades per desenes de milers de persones que treballen desinteresadament per la llibertat col·lectiva.

    L’ANC ha organitzat les dues mobilitzacions més multitudinàries de la història dels Països Catalans i de les més grans d’Europa. La primera, l’Onze de Setembre de 2012, amb la manifestació a Barcelona Catalunya, nou estat d’Europa, i la segona, la Diada del 2013, amb la Via Catalana cap a la Independència.

    L’ANC és hereva del moviment de les consultes sobre la independència que es van dur a terme arreu del país del 2009 al 2011. El 30 d’abril del 2011 es va celebrar la Conferència Nacional per l’Estat Propi, que va marcar l’inici de l’expansió pel territori de l’ANC fins la seva constitució el 10 de març de 2012 al Palau Sant Jordi.

  • imtg-41

    Súmate

    SÚMATE está formada por gente muy diversa. Y eso precisamente es lo que nos da fuerza y le da sentido a nuestra asociación.

    La pluralidad y transversalidad de la sociedad catalana queda reflejada en quiénes somos, en quiénes formamos parte de SÚMATE. Porque más allá de nuestras diferencias, nos une algo mucho más importante: la ilusión por construir un proyecto nuevo y colectivo, conseguido entre todos. Vengamos de donde vengamos, hayamos nacido donde hayamos nacido, o hablemos la lengua que hablemos. No importa el orígen sino el destino.

    Nos unen también unas vivencias personales compartidas. Muchos de nosotros vinimos hace años a Cataluña, dejando nuestra tierra y el lugar donde nacimos, para trabajar duro y luchar por un futuro mejor. Muchos somos hijos de aquellos que vinieron y echaron aquí raíces. Buscaban una oportunidad y, no sin esfuerzo, consiguieron aquello que en su tierra se les negaba.

    No fue fácil, pero no podemos permitir que todo ese esfuerzo, de todos, sea en balde. Hoy, como entonces, también se nos niegan oportunidades, y es necesario seguir luchando, entre todos, para no perder lo que hemos logrado. No queremos que nosotros ni nuestros hijos tengamos que volver a irnos porque aquí no hay futuro. Porque aquí sí hay futuro.

    Nos sentimos orgullosos de ser quien somos, de nuestra tierra. No vamos a renunciar a nuestra identidad, a nuestra cultura ni a nuestra lengua. Y no lo vamos a hacer en el futuro. Porque queremos un país abierto, diverso y rico, donde quepan todas las identidades. Cataluña ha demostrado que somos un solo pueblo, sin fracturas ni rupturas, sin renuncias.

    Cataluña, la Cataluña que hemos construido entre todos, tiene ante sí un gran reto. Todos los que formamos parte de este país tenemos la oportunidad histórica de cambiarlo. Por eso defendemos nuestro derecho a decidir. Y decidir nuestro futuro depende de todos.

    No queremos que tutelen nuestro futuro, ni los políticos de allí ni los de aquí; es la sociedad civil, somos todos, la que se está moviendo para cambiar las cosas. Algunos de nosotros formamos parte, participamos o hemos sido votantes de partidos como CiU, ERC, CUP, ICV, PSOE e incluso PP. También venimos de otras organizaciones y movimientos, como la ANC, sindicatos, movimientos sociales, centros culturales y regionales, asociaciones de vecinos y entidades muy diversas. Pero otros, hasta ahora, no habíamos participado de forma activa en organizaciones. No nos importa; lo realmente importante es lo que defendemos, lo que queremos hacer juntos.

    Desde SÚMATE apelamos a todas aquellas personas, sin importar su tendencia política, que compartan los valores democráticos, la defensa de la libertad, y la voluntad de construir una sociedad mejor.

    No queremos perder más tiempo. No queremos perder esta oportunidad. Nuestro futuro lo decidimos nosotros, todos. Porque todos sumamos, y juntos vamos a construir un nuevo país.

  • imtg-42

    Col.lectiu Emma

    Col·lectiu Emma is a network of Catalans and non-Catalans living in different countries who have made it their job to track and review news reports about Catalonia in the international media. Our goal is to ensure that the world’s public opinion gets a fair picture of the country’s reality today and in history.

    Starting in 2009, we have been selecting and publishing informations from various sources which to our mind provide an accurate description of the state of affairs in Catalonia. At the same time, we have pointed up factual errors, challenged unfounded assumptions or argued against biased judgments contained in other news items.

    Our position on current issues in the economic, social, cultural and political fields is stated in opinion pieces which, along with our comments on the news, are regularly posted on our web site and circulated through our mailing list.

    In presenting the case for Catalonia we make an effort to support our statements with relevant facts, figures and authoritative opinions, and we are always ready to backtrack on our assertions whenever we are proven wrong.

    We are confident that the arguments we put forward will contribute to more rigorous and informative reports about Catalonia in the international media. To that end we often engage in a dialogue with correspondents and their editors, offering to supply background material and to facilitate contacts with knowledgeable individuals in a variety of areas.

    We aim to be recognized as a trustworthy source of information and ideas about Catalonia from a Catalan point of view.

    Emma is an independent, non-partisan, not-for-profit endeavor. Everyone involved contributes his or her time and expertise on a voluntary basis and without compensation. We neither seek nor receive any public subsidies and we do not take instructions or suggestions from any public or private institutions. Although Emma’s operations are essentially self-financed, we may on occasion accept small donations from private individuals and entities, usually for specific projects. All such contributions and the use that is given to them can be disclosed in answer to justified requests.

Page 1 of 3123