• 8 pc NO

    NOMÉS un 8% diu NO a un Referèndum per Decidir sobre Independència.

    Sumar en sap tothom.  Sumar els vots dels partits que están a favor del dret a decidir es fàcil.  Sumar els vots que están pel NO es igual de fàcil.  Saber a on s’han de sumar els vots del PSC es questió de interpretar el terme “legal”.  Saber que volen UPyD, VOX, Falange de las Jons, y D.N (els de l’atac al Centre Blanquerna) també es senzill….Podem considerar que els republicans, X, Pirates, els de Recortes cero y els antitaurins del PACMA votarien 50/50 pel si i pel no?…doncs, ja ho tenim: La macroConsulta  de les eleccions  d’Europa ens diuen que:

    1.594.729  (65% dels vots) estan pel SI al Dret a Decidir (veure gràfic)

    453.091  (8% dels censats) NO ens deixen votar a la resta (veure gràfic)

     

    …i tot amb dades del ministeri de d’en Fernández Díaz.

     

    65 pc SI

     

    democratic mandate

  • camacho_cara_475x352

    Desestimada la demanda de Sánchez Camacho contra “El Triangle”

    La presidenta del PPC perd la demanda contra la editorial que va difondre la seva conversa

    El jutjat d’instrucció número 22 de Barcelona ha desestimat la demanda presentada per Alícia Sánchez-Camacho contra l’editorial de El Triangle per haver penjat a la seva pàgina web un enllaç amb la conversa que la presidenta del PP va mantenir amb María Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, al restaurant La Camarga.

    Sánchez-Camacho va presentar una demanda per considerar que s’havia vulnerat el seu dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge i reclamava una indemnització de 200.000 euros. La sentència, però, no li ha estat favorable. La magistrada Gemma Vives recorda que “quan es tracta de personatges públics, amb un càrrec públic, aquest dret es dilueix, quan no s’exclou per complet”.

    Segons la jutgessa, el contingut de la gravació a La Camarga té un “interés general claríssim” que és “molt més prioritari que la privacitat de l’autora”. En aquest sentit, recorda que en el dinar entre Sánchez-Camacho i Victoria Álvarez s’hi va parlar del cas Pretòria, dels paradisos fiscals presumptament tramats per la família Pujol o sobre la trama del cas Palau. “El públic tenia dret a saber què succeia amb aquests temes”, conclou el text.

    Per la jutgessa, la clau del cas és si el fet de penjar l’àudio era constitutiu de delicte, i recorda que “el tema ja està resolt perquè la pròpia querellant va desistir de l’acció penal mostrant el perdó de l’ofès”. Efectivament, la presidenta del PP de Catalunya va arribar a un acord amb l’agència de detectius Método 3 per retirar la demanda i tancar el cas per evitar que arribés a judici. Tanmateix, la sentència recorda que Sánchez-Camacho no va demanar com a mesura cautelar que s’impedís que la gravació sortís a la llum pública.

    Igualment, el text recorda que el dany moral que la dirigent del PP “hauria d’haver sentit el dany moral molt temps abans” que es publiqués la conversa a El Triangle, perquè diferents diaris ja n’havien parlat setmanes abans.

    La sentència descarta també que la publicació hagi d’indemnitzar Sánchez-Camacho per unes caricatures i imposa a la presidenta del PP de Catalunya que pagui les costes del judici.

    El cas La Camarga va desencadenar durant el febrer de 2013 una dura controvèrsia política, judicial i fins i tot policial pels indicis que diferents partits havien mirat d’obtenir informació sobre els seus oponents recorrent a l’agència Método 3.

    El PP no ha resolt, hores d’ara, si recorre la sentència.

    la ex de Jordi Pujol fill al restaurant de la Camarga, a Barcelona.

     

  • images-2

    TSJC imposa 25% castellà

    Finalment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha ratificat que a les 5 escoles afectades el castellà serà llengua vehicular en un 25%.

    El TSJC ha desestimat el recurs presentat per les escoles concertades afectades, per la Generalitat i les associacions de pares. Sort que ha desestimat també el recurs presentat pels pares que han causat l’enrenou de que s’apliqués en un 50%!!!

    Una llàstima que aquesta minoria d’intolerants, ajudats pels partits que estan buscant la crispació on no n’hi havia, ara obligaràn a fer canvis en un model d’escola que ha estat modèlic per afavorir la integració dels nous catalans.

    Aquesta política lingüística que imposen a Catalunya no l’apliquen a les altres autonomies on es parla català. Ni a Mallorca, on el govern de Bauzà està arraconant el català en tots el àmbits, ni a València, on son àmplia majoria les escoles on no s’ensenya gens el català, perdò, el valencià. Discutir-ne el nom ja és una glòria del PP…

     

  • Muere-Tito-Vilanova_MDSIMA20140425_0237_21

    Tito Vilanova, descansi en pau

    Tito Vilanova ha lluitat contra el cancer durant dos anys i mig.  Ha estat un exemple per molts, sobretot pel seu tarannà senzil i amable.

    A tot arreu on va anar, sempre va destacar la seva discreció i la seva saviesa futbolística. Era un estudiós del joc, un apassionat de la tàctica, un curiós que es va amarar de coneixements dels seus entrenadors, fossin famosos, de Segona o de camps de gespa artificial. Però va necessitar 15 anys per rebre la nova trucada de Guardiola. El de Santpedor acabava de ser nomenat entrenador del Barça B, llavors a Tercera Divisió (2007-2008). I el Pep va ser el primer a pensar en el Tito, en el seu vell amic, que exercia llavors de director tècnic del Terrassa (també ho va ser del Figueres) pel seu gran coneixement de les categories petites del futbol català. També havia estat entrenador del Palafrugell, la seva única experiència en una banqueta abans de manar al Barça.

    Tots dos, el Pep i el Tito, el Tito i el Pep, van iniciar una apassionant aventura que va començar amb l’ascens a Segona B del filialblaugrana abans de fer el gran salt al Camp Nou. D’entrenador del Palafrugell a assistent de Guardiola al Barça de MessiXavi,PuyolValdésIniesta… Els dos anys que ells van jugar junts al Barça B els van permetre teixir, amb aquelles interminables nits a La Masia, una gran amistat que va sobreviure fins i tot a grans turbulències.

    Quan, cansat de l’obra que havien aixecat junts en quatre anys inoblidables (2008-2012), Guardiola se’n va anar a Nova York, el club va pensar en Tito. “Si t’hi veus capaç, si tens energia i creus que el faràs funcionar, no ho dubtis, és l’oportunitat de la teva vida. Si tens dubtes, planteja-t’ho perquè el Barça és molt exigent”. Aquest va ser el consell que el seu amic i predecessor li va donar quan li va comunicar que Andoni Zubizarreta, director esportiu blaugrana, li havia proposat entrenar el primer equip.

    Instruccions a 6.200 quilòmetres

    S’hi va quedar. La relació d’amistat va trontollar durant aquella Lliga, una interrompuda Lliga, perquè Tito també va haver de viatjar a la Gran Poma, però per tractar-se de nou del càncer. Però fins i tot a 6.200 quilòmetres de distància, i amb ajuda de Jordi Roura, va saber pilotar l’equip, el Barça de la Lliga dels 100 punts, el Barça que va liquidar el Madrid de José Mourinho, el tècnic que li va ficar el dit a l’ull quan era segon de Guardiola, l’entrenador que va haver de marxar del Santiago Bernabéu perquè no va poder resistir el futbol d’un noi de poble, com ell mateix es definia.

    I quan més estava disfrutant del seu ofici i es disposava a encarar la seva segona temporada a la banqueta blaugrana, una segona recaiguda el va convèncer que la seva salut era més important que dirigir l’equip de l’ànima. Va ser el 19 de juliol del 2013. Va deixar els seus jugadors en mans de Gerardo ‘Tata’ Martino i va guardar la pissarra per centrar-se en la seva recuperació. Durant els últims nou mesos no ha deixat de lluitar, però el càncer no en sap res de les vocacions i els somnis. I aquest divendres se l’ha emportat. Dencansi en pau.

  • cataloniavotes 002

    www.CataloniaVotes.eu defensa internacionalment la consulta

  • mp eurp petit

    extra-motivació catalana a Europa?

    La més que probable “extra-motivació” dels catalans a les eleccions d’Europa servirà per treure  2 europarlamentaris més (4 per CEU, 2 per ERC), però més li serveix al PP la  desmovilització per fer valer bé la Llei d’Hondt. El PP en treu 24, el PSOE en treu 16,  IU+ICV 4.  Entre UPyD, C’s i Vox en treuen fins a 3 (ó  4)  més.

    Projecció de www.catalonia.info

    Projecció de www.catalonia.info

     

    El supòsit que es fa es el seguent:

    ELECCIONS EUROPEAS 2014

    • Població de dret: 47M
    • Cens electoral: 35,8M (76% de la població)
    • Votants: 14.400.000 (40% del cens).  (*) (1) (2)

    (*) motivació extra dels votants de Catalunya fa que la participació sigui molt més elevada a Catalunya, afavorint partits que estan a favor del dret a decidir. Participació a Catalunya igual a la de les eleccions Nov 2012,  i  limitada al  resta del territori espanyol a 35%.

    1. Pujada ERC motivada per no presentació de CUP i SI i per escisió de “Nova Esquerra” del PSC.  
    2. Pujada esperada de partits unionistes -C’s; UPyD; Vox (també per motivació extra), però al presentarse en diferents partits es perjudiquen entre ells. Es fa el suposit de 100.000 vots més a C’s i UPyD. 

     

  • imtg-45

    Mas a “Le Figaro”

    Mas a Le Fígaro: “Transformar les eleccions catalanes en referèndum”
    “L’hora de votar ha arribat”, sentencia el president de la Generalitat a France Info on hi recorda que el setembre s’aprovarà la llei de consultes catalanes per poder convocar el referèndum el 9N

  • diputats-Congres-ALBERTO-DI-LOLLI_ARAIMA20140408_0212_5

    NO a la petició del Parlament de Catalunya

    El presidente Mariano Rajoy ha participat en la sessió del 8 d’abril al Congreso de los Diputados español, després de la presentació feta pel tres diputats del Parlament de Catalunya.

    El tema és la petició de la transferència del poder per convocar la consulta a Catalunya, la consulta pel Dret a Decidir, una petició del Parlament de Catalunya.

    Com era previsible, s´hi ha negat, segueix amb el raonament que la consulta és il.legal per anticonstitucional i que atenta contra els drets fonamentals de l’Estat espanyol, la petició al Congreso és perdre el temps, però està obert al diàleg dintre els límits de la Constitució. Res de nou.

    Una llàstima d’oportunitat perduda per part de l’actual govern espanyol.  L’excusa de que la Constitució del 1978  no ho permet ja no és vigent després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya. El president Rajoy prefereix seguir amb els seus raonaments de negació a les aspiracions del poble de Catalunya. Ha tornat a dir que estima Catalunya però la realitat del seu govern és que esta recentralitzant competències cedides a la Generalitat. Diu que ofereix diàleg però no presenta cap proposta.

    El cap de l’oposició, Alfredo Perez Rubalcaba, com a secretari general dels socialistes, PSOE i PSC, també ens nega el dret perque no podem decidir sobre la separació de Catalunya només els catalans, ja que afecta a tots els espanyols i ho tindríen que decidir tots els afectats. Argumenta que ja tenim moltes competències, que Espanya és plural i ells així ho accepten i està obert a canviar la Constitució.

    Ha parlat de que la sentència del Tribunal Constitucional que va tumbar l’Estatut i equivocades campanyes polítiques, aludint a les del PP de recollida firmes i demanant boicot, han donat peu al sentiment de decepció i rebuitg a Catalunya.

    El senyor Perez Rubalcaba veu que hi ha un problema i esta a favor de millorar el finançament i buscar còm solucionar l’encaix de Catalunya a Espanya buscant nous acords. Ha defensat l’estat de les autonòmies contra les polítiques recentralitzadores del govern central. Accepta la legitimitat dels greuges del Parlament i demana una reforma de la Constitució, més federal, on quedin reflectides les singularitats de Catalunya.

    De la presentació de la proposta a  la votació han passat set hores:

    -299 vots contraris de PP, PSOE, UPyD, Foro Asturias i UPN

    – 47 vots a favor, CiU, ERC, ICV, Chunta Aragonesista, Compromís, BNG, Amaiur, PNB, Geroa Bai i Nova Canaria

    – 1 abstenció, la diputada de Coalición Canaria.

    Avui s’ha complert un tràmit en el procés sobiranista de Catalunya. Ara cal seguir amb la promulgació d’una llei de consultes al Parlament de Catalunya i donar així legalitat a la convocada pel proper 9N. El Tribunal Constitucional no va derogar l’article de l’Estatut vigent que ho permet.

    Endavant!

     

  • imtg-28

    Ius soli vs. Ius sanguinis

    Artur Mas, ha replicat a Rajoy que “ser català no té res a veure amb la sang”, en referència a les declaracions de Mariano Rajoy  (“El pueblo catalán y el resto de españoles se han mezclado, tienen la misma sangre”).

    Segons Mas, “no ens fa iguals la barreja de la sang, perquè aquest país sempre s’ha construït pel ‘ius soli’ i no pel ‘ius sanguinis'”. “Deixem-nos de la sang, que forma part d’altres tipus de discursos“, ha apuntat Mas, que  ha afegit el lema que va popularitzar Jordi Pujol, que “aquí és català qui viu i treballa a Catalunya i ho vol ser”. “La sang ve per les ètnies, i Catalunya s’ha construït per la capacitat d’integració de moltes persones diferents”.

    Interessant article d’opinó de Agustí Colomines:    El futur és dels patriotes, a on destaca que “Tenir la nacionalitat espanyola no impedeix a Anne Hidalgo i Manuel Valls ser patriotes francesos i ocupar càrrecs polítics molt importants al seu país, França”…llegir més

  • imtg-31

    Conseller Mas-Collell at Wall Street Journal

    An European Nation Within Spain

    Catalonia has a distinctive culture. Its people deserve to vote on self-determination

    By

    ANDREU MAS-COLELL
    April 3, 2014
    I recently attended the spring conference of the British Liberal Democrats. The party recommends a “no” vote in the upcoming referendum on Scottish independence. I was struck, however, by the language used by Lib-Dem leader Nick Clegg in his final speech: “We are a family of four different countries,” he declared of the United Kingdom. “I want to see Scotland stay in our family of nations.”By contrast, there is no significant party in Spain whose leader could possibly use terms such as “country” or “nation” when referring to Catalonia, whose people hope to hold their own referendum on independence this November. We Catalans, the result of many waves of immigration, have a long collective history and a distinctive culture. Yet we aren’t recognized in the terms Mr. Clegg used for Scotland.We admire the British position on the legitimacy of the Scottish referendum. We wish that the Spanish government would act likewise. The opportunity to do so is near. As in Britain, the Spanish parliament, the Cortes, has been asked to delegate to the Catalan government the power to organize a referendum on Nov. 9, 2014, on Catalan independence. In contrast to the Scottish poll, ours would have three choices: to maintain our “autonomous community” status quo; to become fully independent; or to become a “state within Spain,” the meaning of which would presumably be settled as the outcome of a negotiation. The vote in the Spanish parliament will take place on April 8. It is very unlikely to succeed.As a second option, the Catalan constitution gives the Catalan government the right to call a consultation on independence. The Spanish government may appeal such a move to Spain’s Constitutional Court. Given the hostility against Catalan self-government that the highly politicized Constitutional Court has displayed in recent years, that appeal might result in a ruling against the consultation.Since the Catalan parliament and government first called for a referendum, a campaign of opprobrium has been unleashed against us for daring to request the same rights as Scots. But we haven’t gone crazy. We are a government of moderates—centrist and business-friendly. We are propelled forward by massive and orderly popular sentiment in support of the referendum, a reaction to the recent, dramatic reversals in the extent of self-government that Catalonia once enjoyed.We are under serious attack. This attack was launched by Spain’s Popular Party, then in opposition, long before the economic crisis. After the center-right party came to office in 2011, it began passing legislation to re-centralize policy making across all fronts—economic, educational, health, welfare, public administration—under the cover of fighting the economic crisis and fostering efficiency. This was merely a pretext. Some of the world’s most efficient and productive economies—the U.S. and Germany among them—are the products of decentralized governments. Spain’s re-centralization effort ranges from the transcendent (for instance with detailed control of school curricula, municipal appointments and fiscal duties) to the petty (attempts to reclaim the functions of ombudsmen, for example, or of the agencies of meteorology, university quality-assessment and many others).

    Perhaps the Popular Party hoped that its re-centralization agenda would go unnoticed. But we do notice. It is a reckless and provocative policy. Spain’s priority now should be economic recovery, not turning back the clock on Catalan self-governance. In this respect our conscience is at ease: We have acted responsibly, and Catalonia, led by its cosmopolitan capital, Barcelona, is today at the forefront of Spain’s economic recovery.

    Once again, the Spanish government appears to have opted for a policy of uniformity, and dilution of Catalan identity. It is a worrying policy: Previous Spanish governments, most recently that of Francisco Franco, have tried and it has always failed. It will fail again. Would it be so difficult to recognize that Spain is multinational and act accordingly? If the U.K. can do it, what has Spain to fear?

    The Catalan government is committed to the rule of law, to the European Union and to democratic processes. We aren’t going to do anything reckless. Catalan public opinion is strongly pro-European. Our roots are in Europe, and we root for an EU with stronger federal powers. The EU has been built on exquisite respect for difference and for the multiplicity of cultures, and we like that.

    The EU has taken the position that issues such as those currently posed by Scotland and Catalonia are for member states to resolve internally. Fair enough. I will applaud if the Spanish government changes its attitude, rolls back its re-centralization drive and opens negotiations that can lead to a new arrangement, which will need to be put to a vote. If this doesn’t happen, the Catalan question will unavoidably become an internal matter, yes, but of the EU rather than merely of Spain.

    Mr. Mas-Colell is Catalonia’s minister of economy and knowledge.

Page 3 of 512345