• imtg-23

    “El Estado” recentralitza poder.

    El govern central està buidant de contingut els traspasos fets a la Generalitat

    “L’agenda recentralitzadora i d’aplanament de les competències autonòmiques està desbocada”. El conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, expressava així a mitjans de març una intuïció que s’havia instal·lat en el Govern i que ha confirmat un informe encarregat per la vicepresidenta, Joana Ortega, a l’Oficina de Desenvolupament de l’Autogovern (ODA). L’estudi conclou que més d’un terç de les 120 lleis o normes que ha dictat l’executiu de Rajoy limiten o eliminen competències pròpies consolidades. L’informe titulat Recull de mesures centralitzadores adoptades o impulsades per l’Estat, que va rebre el Consell Executiu dimarts passat per analitzar-lo, conclou que almenys 157 mesures preses pel govern espanyol del PP incloses en 42 lleis envaeixen l’autogovern.

    El document, al qual ha tingut accés l’ARA, alerta que les iniciatives del govern Rajoy “han tingut o segueixen tenint un caràcter netament recentralitzador o uniformista” i arriben a “posar en qüestió alguns dels principis de l’estat autonòmic que es consideraven consolidats”. Afegeix que l’anàlisi de les iniciatives legislatives adoptades per l’Estat des que Rajoy va arribar a la Moncloa el 2011 només permet arribar a la conclusió que el PP “explota a fons” tots els mecanismes que té a l’abast per ja no només precipitar una “paralització del desenvolupament de l’autogovern” en tot allò que “requereix la cooperació de l’Estat”, sinó directament per fer-lo involucionar en els àmbits polític, financer, administratiu i cultural. Aquesta estratègia, a més, ha generat una alta conflictivitat competencial.

    Més enllà d’això, l’estudi de l’ODA també subratlla “la dificultat que suposa defensar l’autogovern en un context en què la producció legislativa de l’Estat ha crescut de manera espectacular” -120 normes amb rang de llei en dos anys, de les quals 56 són en forma de decret llei sense debat parlamentari.

    Consultat per l’ARA, el director de l’ODA, Xavier Bernadí, alertava ahir que aquest ritme legislatiu sense precedents ha suposat una “allau normativa tan gran que situa la Generalitat en una situació d’aclaparament” que la porta a una lògica de “defensa permanent” de les pròpies competències. Aquest informe, explica Bernadí, pretén identificar la “dimensió aproximada” d’una ofensiva recentralitzadora sense precedents ni tan sols durant els anys de majoria absoluta desacomplexada de José Maria Aznar.

    Àmbit polític i administratiu

    L’escapçament de l’àmbit d’acció i decisió propis de la Generalitat

    Es tracta d’un dels blocs amb més afectació de l’activitat recentralitzadora i d’invasió competencial de l’Estat. Així, amb lleis com la de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, l’Estat entra de ple en la limitació i regressió ja no només de les competències reconegudes i exercides per la Generalitat en matèria d’organització territorial, sinó que debilita el principi d’autonomia local. Ho fa, paradoxalment, amb el pretext de la “racionalització” i “sostenibilitat financera”, quan són precisament les administracions locals les més sanejades des del punt de vista financer. No és una anècdota, en aquest context, que el 90% dels municipis catalans hagin presentat un conflicte competencial per frenar aquesta norma. Un altre exemple és la llei de garantia de la unitat de mercat, que permet a qualsevol empresa desenvolupar la seva activitat en territori català al marge d’on hagi aconseguit la llicència. O la llei de transparència i bon govern, que regula el dret d’accés a la informació pública.

    En total, una vintena de lleis i normes estatals limiten la capacitat d’autogovern. Així, pren a la Generalitat la capacitat d’acció autònoma de la seva agenda exterior, les competències sobre les platges, capacita el delegat de l’Estat per suspendre acords municipals, escapça el poder de decisió en matèria urbanística i d’usos del sòl, limita competències legislatives en matèria de salut o elimina la capacitat de fixar els criteris d’avaluació de situacions de dependència, entre altres intromissions, com ara que el Govern ja no podrà determinar la jornada laboral dels treballadors públics.

    Àmbit financer

    La intervenció ‘de facto’ de l’autonomia financera

    Aquest és un dels àmbits en què la ultraactivitat legislativa del govern espanyol té més incidència. Així, la llei d’estabilitat pressupostària -aprovada amb els vots de CiU al Congrés- inclou diverses mesures de limitació de l’autonomia financera que permet a l’Estat “exercir una autèntica tutela financera” sobre la Generalitat. També la deixa sense marge normatiu en distribució elèctrica, sense oblidar el veto a l’impost als dipòsits bancaris, el control de la liquiditat o la gestió de beques i obvia la competència exclusiva en mediació en relacions laborals.

    Cultura i ensenyament

    La liquidació del model propi d’immersió lingüística

    N’és paradigmàtica la llei Wert, que amenaça la immersió lingüística i deixa la Generalitat sense marge a l’hora de fixar les matèries del currículum. El document també detecta la centralització dels ajuts als projectes culturals.

    L’informe alerta que els 24 projectes de llei que ara ja hi ha en tràmit al Congrés s’encaminen en la mateixa direcció. Són mesures que s’haurien de sumar a les 157 que detecta l’informe i que van des del control de les llicències esportives fins al control de les finances dels partits polítics. Un degoteig que deixa l’autogovern tocat de mort.

    Les cinc laminacions competencials més greus

    Reforma local

    La llei anomenada de racionalització i sostenibilitat de l’administració localsuposa, pels tècnics de l’ODA, el trencament del model d’organització territorial i d’autonomia local. El 90% dels municipis catalans han plantejat un conflicte de competències per aturar-la.

    Llei Wert

    Pels experts, esdevé el paradigma del desacomplexament recentralitzador del PP. Liquida el model d’immersió i deixa marge de maniobra limitat a la Generalitat a l’hora d’establir les matèries troncals.Unitat de mercat

    La llei de garantia de la unitat de mercat preocupa especialment el Govern per la pèrdua de capacitat d’intervenció en la protecció dels valors i el model econòmic, ambiental i social propis.

    Tutela financera

    El bloqueig de l’Estat a l’impost de dipòsits bancaris, taxes judicials o l’euro per recepta, a més de la normativa d’estabilitat pressupostària, porta els experts de Governació a parlar de “tutela financera”.

    Ordenació territorial

    Bloc normatiu que incideix en l’ordenació pròpia del territori. L’Estat recupera competències urbanístiques, ambientals i comercials que fan témer pel model propi.

    En els últims dos anys, aprofitant la majoria PP del govern central, s´han aprovat lleis recentralitzadores, sense concens amb els altres partits.

     

    Il.lustració de Enrique Flores

     

  • giga002

    Gigafoto el 1 d’abril a les 17:14

    Troba el teu lloc a l’història.

    L’ANC fa pública la gigafoto de la Via Catalana aquest dimarts a la tarda

    El muntatge fotogràfic estarà disponible a partir de les 17.14 hores a través del web de l’assemblea.

  • imtg-50

    ¿¿Están locos estos spaniards ??

    Shakira has been criticised for singing new track, ‘Boig per tú’, in Catalan, which translates as ‘Mad For You’ in English.

    The song, originally performed by Catalan group Sau, is one of the singer’s favourite tracks. (see video Sau with Carles Sabater -en pau descansi- &  spanish singer Luz Casal -1992-)

    Colombian artist dubbed ‘disgusting’, ‘stupid’ and a ‘traitor’ by Spaniards, they claim it shows the 37-year-old ‘openly supports’ the idea of an independent Catalan state.  She has not hit back at the online insults. In past interviews, she’s carefully avoided getting mixed up in Spain’s politics.

    See news in New York daily news; The Wall Street; Daily Mail (UK); ElPeriodico.

    Her interest in singing in Catalan actually seems personal rather than political.  She  lives in the Catalan capital of Barcelona with local football star Gerard Pique and their son Milan.

    See video of Shakira -Empire- in Montserrat, the so-called ‘sacred mountain’ in center of Catalonia.

  • Cesc commercial

     

     

     

  • imtg-31

    Cercle Català de Negocis

    En els darrers 10-15 anys, el món empresarial català ha perdut pes en el context de la Unió Europea i paral·lelament se sent desprotegit dins del mercat global pel fet de no tenir un Estat que defensi decididament els seus interessos.

    Crisis com la de les infraestructures (elèctrica, rodalies, aigua, eixos viaris, aeroport, etc), demostren que les nostres empreses han de fer un sobreesforç per mantenir la competitivitat i pal·liar aquests efectes adversos.

    L’efecte de la no reinversió de la riquesa produïda a Catalunya, reconegut finalment per les escandaloses balances fiscals, suposa enormes dificultats per mantenir les empreses dins d’un mercat cada cop més globalitzat i competitiu. Ans el contrari, a la resta de l’Estat les infraestructures no han parat de créixer i a més sovint estan sobredimensionades.

    La inversió asimètrica de Catalunya respecte altres zones de l’Estat espanyol suposa una competència deslleial, clarament injusta, desproporcionada i simplement intolerable.

    No obstant, Catalunya ha demostrat al llarg de la història que és capaç de superar totes les adversitats que se l’hi han posat per davant i sempre, des del domini del comerç mediterrani a l’època medieval fins als nostres dies, ha estat una regió empresarial forta i potent. La principal adversitat a la que s’enfronta Catalunya a primers de s XXI és el jou d’un Estat que lluny d’ajudar, posa fre al desenvolupament de forma permanent.

    Tant és així, que el teixit empresarial català segueix sent un dels més competitius del món industrialitzat, com ho demostra l’alt nivell d’exportació arreu del món. Quin seria aleshores el resultat si tinguéssim un Estat que dones suport al nostre sistema empresarial, d’una forma coordinada i propera a les empreses, amb una clara estratègia d’acompanyament a la creació de riquesa? Simplement seríem encara més competitius, tindríem un futur més optimista i podríem viure amb una qualitat de vida molt superior com ho fan els països nòrdics, Irlanda o Holanda, entre d’altres.

    És per això que molts empresaris catalans, ens estem donant compte que la consecució d’un Estat propi és la única garantia per resoldre la situació en què ens trobem, empitjorada per la situació de crisi en què estem immersos. L’Estat propi és l’únic mecanisme que ens permetrà prioritzar les necessitats reals per sobre de les polítiques centralistes.

    Els empresaris que ens hem establert a Catalunya, vinguem d’on vinguem, confiem en el nostre tarannà, en els nostres col·lectius professionals i en els nostres joves, a qui hem de fomentar la gairebé perduda cultura de l’esforç com a garantia de seguretat pel futur.

    No demanem un Estat que prioritzi les polítiques de suport a l’empresa en front d’altres polítiques socials, simplement ens cal un Estat que entengui que pel bé dels ciutadans cal que les empreses marxin bé en una economia global i respectuosa amb el teixit social i mediambiental.

    Un Estat que prioritzi les infraestructures principals com l’aeroport, el port, els ferrocarrils de passatgers i mercaderies, els parcs científics, però també l’educació i la formació per internacionalitzar les empreses d’una forma decidida i ràpida. Tot en un context d’integració de la immigració que realment calgui al país i respectant els valors més bàsics de qualsevol societat avançada, com la cultura de l’esforç i sense perdre de vista en cap moment els trets diferencials de la nació catalana.

    Tot això és plenament possible si tenim un Estat i per tant el poder de decidir les polítiques que calen pel nostre país. Només ens cal que els recursos econòmics que genera el país es reinverteixin, i desapareixi per sempre més l’espoliació fiscal asfixiant, uns 20.000 milions d’euros a l’any, equivalent a més del 50% del pressupost de la Generalitat de Catalunya o a més de 12.000 € per família de quatre membres per any.

    El Cercle Català de Negocis (CCN) neix amb la voluntat d’aglutinar i defensar els empresaris que entenen l’establiment d’un Estat propi com la millor i més digna de les estratègies empresarials del nostre col·lectiu.

    Després de més de trenta anys de suposada democràcia, de governs de diferents colors a l’Estat, la conclusió és que ningú vetlla realment pel teixit empresarial català, tan sols per garantir la recaptació d’impostos generats amb l’esforç dels nostres professionals i treballadors, i el valor aportat per la nostra creativitat i innovació.

    Els associats al CCN diem prou a la situació a la qual hem arribat, i és hora de reconduir-la. Només amb la força de la unió empresarial catalana aconseguirem que es faci justícia.

    El Cercle Català de Negocis

  • imtg-12

    4 anys d’enquestes

    poll

  • raj

    “Jo no vull una Catalunya empobrida, fora de la UE, l’euro o de l’ONU. ” (Rajoy)

    Sessió de control del Congrés del 19 de març , previ al «NO definitiu»  del 8 d’abril a la facultat de convocar referendos per part de Catalunya.

     

    El president del Govern, Mariano Rajoy, va dir:  «Yo no quiero una Cataluña empobrecida, ni una Cataluña fuera de la UE y del Euro, ni de la ONU» com a conseqüència del procés sobiranista, mentre que la Generalitat va avisar el PP i el PSOE que si rebutjaven la consulta al Congrés negarien “la veu del poble” català.

     

    Rajoy va respondre en la sessió de control del Congrés a una pregunta del diputat d’ERC Alfred Bosch, en la qual el dirigent independentista li va demanar que expliqués els motius pels quals pretenia impedir un referèndum a Catalunya el pròxim 9 de novembre i li va advertir que aquesta actitud podia provocar “un accident”. El president del Govern va recalcar que “sense llei, no hi ha democràcia” i que la consulta sobiranista era un “semàfor en vermell” perquè suposava situar-se per sobre de la Constitució espanyola.

    “Jo no vull una Catalunya empobrida, que és on ens portaria el que alguns pretenen”, va dir Rajoy, que va incidir que Catalunya quedaria fora de la UE, l’euro o de l’ONU. “Ningú s’ho mereix, ni tan sols vostè, senyor Bosch”, va assenyalar el president, dirigint-se al parlamentari d’Esquerra. La negativa del PP -i també del PSOE i UPyD- al referèndum es posarà en relleu el pròxim 8 d’abril al Congrés dels Diputats, quan es debatran les tres propostes presentades pel Parlament, els partits nacionalistes catalans i 22 diputats d’aquestes mateixes formacions sol·licitant la transferència a la Generalitat de la competència per celebrar la consulta sobiranista.

  • Catalunya independent “vagaria por el espacio” com Sandra Bullock a la peli “Gravity”

    No us perdeu el video del  ministre de “Asuntos Exteriores y de Cooperación, José Manuel García-Margallo” que ha dit aquest dilluns (10 març 2013)   que una Catalunya independient “vagaría por el espacio” al no tenir reconeixement internacional i quedaria excluida de la UE “por los siglos de los siglos”.

    Les xarxes en van plenes i tothom se’n riu. (veure fotos)

  • Campanya Barça _Manchester City

    L’ANC internacionalitza el procés sobiranista entre els turistes del Camp Nou

    · Amb motiu del partit entre el FC Barcelona i el Manchester City del proper 12 de març al Camp Nou, l’Assemblea Nacional Catalana repartirà milers de díptics en anglès als principals accessos a l’Estadi.

     

    L’Assemblea Nacional Catalana continua la campanya d’internacionalització del procés sobiranista entre els estrangers que visiten Catalunya. Aquest dimecres 12 de març, l’ANC serà present als accessos del Camp Nou per explicar el procés pacífic i democràtic favorable a la independència entre tots els turistes i seguidors del Barça estrangers que s’acostin a l’estadi per veure el partit deChampions League entre el FC Barcelona i el Manchester City.

    Com ja es va fer amb motiu del Mobile World Congress (MWC), les assemblees territorials de l’ANC al Barcelonès repartiran milers de fulletons en anglès durant les hores prèvies al partit des dels principals accessos al Camp Nou.

    Amb aquesta actuació que s’engloba dins la campanya “De Catalunya al món”, l’ANC pretén fer un pas més en la internacionalització de la causa catalana, remarcant la seva condició pacífica i democràtica i la voluntat de poder votar el futur de Catalunya el proper 9 de novembre del 2014. “Today over 80% of Catalans want to be able to vote on self-determination, making use of their democratic and civil rights. On 11th September 2012, the Catalan national day, 1.5 million people demonstrated behind the demand for independence. A year later, and with the same demand, more than 1,6 million people formed a 400-kilometre human chain stretching across the country from north to south, the so-called Catalan Way” s’explica en el díptic.

    Als fulletons, també s’hi explica que per Catalunya el Barça és “més que un club”, així com la vinculació que existeix entre el FC Barcelona i el catalanisme polític. A més a més, al díptic també s’hi detalla el motiu pel qual els seguidors del Barça s’alcen amb crits d’”independència” al minut 17:14 de cada parti

  • Economía catalana sota sospita, any 1939

    SEGLE XX
    1939. Els catalans de Franco

    La Caixa va ser una de les primeres institucions que va ser depurada per les autoritats franquistes

    Per Jordi Finestres, amb l’assessorament de Josep M. Solé i Sabaté

    Seu de la Caixa
    La seu històrica de la Caixa

    Mai en la història contemporània del nostre país un conflicte bèl·lic va comportar una persecució tan tenaç, premeditada i persistent cap al bàndol derrotat. Com ha escrit l’historiador Josep Benet, “la repressió portada a terme per les autoritats franquistes fou planificada de manera sistemàtica com una necessitat per a la pervivència mateixa del règim dictatorial”.

    La derrota de la Catalunya republicana va comportar automàticament l’abolició de les institucions polítiques, partits, associacions, sindicats, publicacions… que s’havien significat amb la democràcia i el catalanisme. D’una banda, es va produir la repressió contra qui s’apartava dels principis ideològics del franquisme mitjançant els mecanismes coactius tradicionals (afusellaments, persecucions, empresonaments, etc.), que els historiadors han anomenat “terror blanc”. Però, d’altra banda, també es va imposar el “terror administratiu”, que va tenir la depuració com a arma més pràctica. SÀPIENS ha furgat en la història de sis institucions clau del país, i us expliquem en aquest reportatge com el primer franquisme les va netejar.

    La Caixa. El director general a la presó, depurat pel seu successor
    Nascuda l’any 1904 de la mà de Francesc Moragas, la primera entitat d’estalvi de Catalunya i de l’Estat espanyol, amb una clara vocació de justícia social i de servei al país, va ser ocupada el gener del 1939, al cap d’unes hores de l’entrada de l’exèrcit de Franco a Barcelona.

    Entre les obres creades per la Caixa durant el primer terç del segle XX, s’ha de recordar l’Institut de la Dona que Treballa, l’Institut Català per a Cecs, l’Obra Antituberculosa i l’Obra de Biblioteques Socials, entre d’altres; totes aquestes obres eren modèliques a Europa. Segons l’historiador de l’economia catalana Francesc Cabana, “es tractava d’una obra social de primer nivell”.

    El 15 de juliol del 1939, un dels personatges clau de la vida econòmica catalana de la postguerra, Albert Casañé i Soler, responsable de la depuració de les caixes catalanes, nomena un comissari polític per a canviar els dirigents de l’entitat. Es tracta d’Enrique Luño Peña, nascut a Villar de los Navarros (Saragossa), que no dubta en donar la baixa a 46 empleats, sancionar-ne 62 més i traspassar l’expedient de Josep Maria Boix i Raspall, director general de la Caixa des del 1936, a la policia. Boix, catalanista convençut, va acabar a la presó condemnat per un consell de guerra a la pena de dotze anys i un dia, commutada per una altra de tres anys.

    Diners cap a Madrid
    Francesc Cabana defineix Luño Peña, a qui va tenir com a professor a la Universitat de Barcelona, com un “reaccionari feixista” i “un dels homes més nefastos per a l’economia catalana durant el franquisme”. Luño Peña, recorda Cabana, era conegut pels estudiants com a Puño y Pena. De fet, el 1940, ja com a comissari de la Caixa, va nomenar un consell d’administració que el designaria a ell com a director general, mentre que Miquel Mateu i Pla, llavors alcalde de Barcelona, era nomenat president. Durant la seva etapa, la Caixa va ser una “caricatura i una antítesi de la de Moragas”, afirma Cabana. La primera entitat d’estalvis de Catalunya, absolutament castellanitzada, va deixar d’invertir en el país. Són els anys d’inversió de recursos catalans en fons públics de Madrid. I també els anys de l’expropiació dels saldos de persones i d’entitats significades amb el catalanisme.

    Més informació: Revista Sàpiens núm. 7
Page 4 of 512345