• Jaume Sastre petita

    Guerra bruta, per Jaume Sastre

     

    ABANS DEL 9-N, MADRID INTENSIFICARÀ LA GUERRA BRUTA

    in.directe.cat   9 agost 2014  23h

    CAL ESTAR PREPARATS I DENUNCIAR PER AVANÇAT ELS COPS BAIXOS DE LES CLAVEGUERES DE L’ESTAT DIRIGIDES EN PERSONA PEL MINISTRE DE L’INTERIOR, JORGE FERNÁNDEZ DÍAZ

    A Balears els últims anys n’hem vist de tots colors i ja hi ha moltes persones que estam curats d’espants. D’aquí al 9-N veurem coses molt grosses i cal denunciar-ho per avançat. Això que està passant amb la família de Jordi Pujol no ens ha agafat per sorpresa. De fet, dins Catalunya estricta, ja hi ha els precedents de Macià Alavedra i Lluís Prenafeta. A la vista dels fets, és evident que molts articulistes, editorialistes, polítics, creadors d’opinió i molt manco la família Pujol no van llegir el llibre “El Malson” (Ed. Columna, 2010) escrit per l’ex secretari general de Presidència del govern de la Generalitat. Si l’haguessin llegit a fons i assimilat el seu contingut no haurien estat tan pipiolis, no s’haurien desmarcat de Pujol com si fos un vil assassí ni tampoc haurien fet seu el discurs de l’enemic a l’hora de fer front a l’ofensiva espanyola que estam patint en aquests moments i que, d’altra banda, no constitueix cap novetat.

    Balears i també el País Valencià han estat i són el camp de proves on la casta madrilenya del PP/PSOE i de les grans empreses de l’IBEX 35 ha posat en marxa els mecanismes de persecució i extermini de les colònies ja sigui en termes polítics, econòmics però també educatius i culturals. Al Principat, ara comencen a notar els estralls de la llei Wert, per exemple, però és que a Balears i al País Valencià ja fa anys que estam patint una repressió asfixiant i salvatge. En aquest aspecte i com a víctimes de la repressió els duim avantatge. Al Principat tenim els casos de Macià Alavedra, Lluís Prenafeta i ara el de tota la família Pujol. A Balears, tenim un partit com UM que va ésser exterminat en un operació bruta d’estat en la qual van intervenir d’una manera coordinada l’Agència Tributària Espanyola (Burillo Pacheco), els servicis d’intel.ligència, la policia, els fiscals, els jutges i la Brunete mediàtica (El Mundo: Pedro J. Ramírez, Eduardo Inda, Esteban Urreiztieta, Tomás Bordoy…). Violentada la seu d’UM per policies i fiscals com si fos una organització terrorista, avui UM ja és història i gairebé tots els seus dirigents són presos polítics i carn de presidi: M. Antònia Munar, Bartomeu Vicens, Francesc Buils, Miquel Nadal… La persecució no es va limitar a la cúpula d’UM, també ha rebut el PSM (Emili Gallardo a presó, M. Lluïsa Mascaró dimitida, Magí Moranta imputat. I es poden preparar en Joan Font –Teatre Principal), Biel Vicens -tren-…) i també han estat massacrats els empresaris mallorquins que suposen una nosa i una competència per a les grans empreses madrilenyes –l’anomenat per Francesc Sanuy, “capitalisme Cibeles”– controlades per 400 famílies (bancs, grans contructores i distribuïdores, la Brunete mediàtica –El Mundo–, productores de televisió) que aspiren a controlar el mercat i a imposar els seus monopolis a tot l’estat via BOE.

    Avui a Balears tenim fins i tot un expresident també tancat a la presó, Jaume Matas. Però fixau-vos bé, que la justícia colonial l’ha tancat no com a exministre de Medi Ambient del govern d’Espanya durant l’època Aznar, sinó per la seva gestió com a president de Balears. ¿Coneixeu cap ministre espanyol del PP/PSOE empresonat per corrupció per mor de la seva gestió com a ministre? ¿Sabeu de cap jutge, policia, fiscal, inspector d’hisenda o funcionari que molestàs Juan Carlos I, aleshores rei d’Espanya, quan el març de 2013 es va destapar que tenia l’herència de son pare en un compte del banc Sogenal (Société Genérale Alsacienne de Banque), de Ginebra (Suïssa)? ¿Coneixeu cap president d’Espanya (Suárez, González, Aznar, Zapatero i Rajoy) o cap membre de la família real espanyola imputat o condemanat per corrupció? NO! ¿I com n’hi ha d’haver cap si la casta extractiva madrilenya del PP/PSOE teledirigeix els jutges, els inspectors d’hisenda, els policies, els servicis d’intel.ligència i els fiscals per tal d’eliminar els polítics i els empresaris de les colònies que representen una competència per als seus interessos?

    Estam en guerra. Encara que molts polítics, articulistes, periodistes, empresaris i creadors d’opinió dels Països Catalans vagin amb el lliri a la mà i es neguen a reconèixer-ho, la metròpoli, Madrid, ha declarat la guerra a les colònies. No és una guerra de bombes i metralletes sinó una guerra bruta, psicològica, econòmica, administrativa, judicial, de propaganda i mediàtica. El fals pretext d’aquesta guerra ara és la “la lluita contra la corrupció”, però els subordinats del ministre de l’interior, Jorge Fernández Díaz, ho fan d’una manera tan grollera que molta gent se n’està adonant que tot plegat no és més que una descomunal presa de pèl. Si la casta i la màfia madrilenya volgués combatre de bon de veres la corrupció no faria parts i quarts i tampoc no aplicaria sedassos diferents.

    Estam en guerra i en temps de guerra s’imposa la lògica de la guerra. A Madrid ho tenen clar: primer van anar contra UM, després contra n’Alavedra i en Prenafeta; ara contra la família Pujol, després aniran contra Artur Mas i els seus consellers; a continuació tocarà el torn als diputats i batles d’ERC (Oriol Jonqueras, Marta Rovira…), les CUP, l’Assemblea Nacional de Catalunya, Òmnium Cultural, Més, el PI, OCB, etc. Qualsevol organització, persona o col.lectiu de les colònies que ofereixi resistència contra l’espoli conòmic, l’assimilació lingüística i cultural i el domini aclaparador de les grans empreses madrilenyes de l’IBEX 35, ha de saber que és objectiu de guerra i que l’han posat enmig de la diana.

    Cal agrair a l’ex director de l’ABC (1999-2008), José Antonio Zarzalejos, que ho ha hagi deixat tan clar i per escrit: “el Estado -a través de su longa manu- le ha hecho al que fuera Molt Honorable, un traje a la medida. Porque para enfrentarse al Estado, desafiándolo, hay que atarse los machos y estar limpio como una patena, con los bolsillos transparentes y en disposición de que los servicios de inteligencia pasen el escáner y no encuentren nada que no esté en su lugar” (www.elconfiencial.com 02.08.2014, “¿Què coño es la UDEF? El estado, señor. Pujol”). Hi ha una cosa que Zarzalejos curiosament s’ha deixat al tinter i és que l’estat espanyol si no té proves acusatòries aleshores té la UDEF (Unidad Central de Delincuencia Económica y Fiscal) perquè s’inventi un informe i el filtri a El Mundo amb la finalitat d’organitzar una campanya de descrèdit i un judici paral·lel just abans de les eleccions com va fer amb Artur Mas el novembre de 2012.

    Com ens ha fregat per la cara Zarzalejos l’independentisme només pot ser cosa de persones immaculades, impol·lutes, castes i virtuoses. I què més? Una vegada més els colonitzadors apliquen la doble moral: prediquen el que no creuen i fan tot el contrari del que prediquen. La independència dels Estats Units no hauria estat possible l’any 1783 sense la col·laboració dels contrabandistes americans que van jugar un paper clau per rompre el bloqueig naval dels britànics. L’independentisme compromet una societat d’una manera transversal i en el sentit més ampli de la paraula; això vol dir que només serà triomfant el dia que abandoni els escrúpols de vestal virginal i entengui coses tan elementals com, per exemple, que una manera de lluitar contra l’espoli fiscal és tenir els doblers a l’estranger o fora de la vista de la voraç Agència Tributària Espanyola.

    No hi ha pitjor cec que aquell que es nega a acceptar la realitat caparruda dels fets. Madrid ens ha declarat la guerra i quan a un país li han declarat la guerra és suïcida cercar la salvació personal i actuar cadascú pel seu compte. A Alavedra i a Prenafeta, CiU els va deixar tot sols com si fossin uns apestats; el mateix que ara ha fet amb la família Pujol. A UM, el cas va ésser pitjor ja que els seus dirigents es van destruir mútuament “confessant” a la policia, als fiscals i a ‘El Mundo’ el que aquests volien sentir. Si realment volem la independència i construir un estat, cal actuar amb mentalitat d’estat i plantar cara d’una manera col·lectiva i organitzada. En qualsevol guerra, encara que sigui pacífica i basada en la desobediència civil, hi ha ferits i caiguts en combat i el que no ha de fer mai un col·lectiu és deixar els ferits sense assistència mèdica, no enterrar amb honors els caiguts en combat i deixar les vídues, els vidus o els orfes desemparats.

    Pel cap baix, 300 anys de colonització i de repressió espanyola ens ensenyen quatre coses que, com a mínim, també hem de tenir en compte a l’hora de fer camí cap a la independència amb mètodes exclusivament cívics, pacífics i democràtics:

    Primer, la manera més eficaç de combatre l’enemic és identificar-lo, anomenar-lo pel seu nom, fer-lo sortir de la lloriguera i exposar per avançat a la llum pública els seus mètodes de guerra bruta a fi de neutralitzar l’efecte sorpresa.

    Segon, dins l’estrèpit de la batalla és molt important no perdre mai l’equilibri emocional ni la sang freda. L’enemic a través del terror cerca paralitzar la voluntat de les persones i deixar-les en estat de xoc a fi de destruir la capacitat de plantejar una resposta estratègica. Conclusió: mai no ens hem de deixar impressionar per l’enemic per molts d’escarafalls que faci i per molta brutalitat amb què actuï.

    Tercer, quan una nació és atacada per una nació veïna per raons d’estricta supervivència té l’obligació de tancar files i articular una resposta col·lectiva. L’èxit de la resistència passa perquè les víctimes pensin més en el grup que en si mateixes. La derrota de l’invasor no va lligada a una resposta personal sinó col·lectiva. En aquest aspecte, la motivació, la moral de combat, la cohesió i l’esperit de grup –la “fortalesa psicològica” de la qual parlava fa uns dies el president de Catalunya, Artur Mas– són vitals.

    I quart, més enllà de cada batalla cal mantenir sempre una estratègia global, no dispersar les forces, no obrir més d’un front de lluita a la vegada, prioritzar els objectius i no perdre mai de vista la meta final, en el nostre cas, la independència.

    Jaume Sastre

     

  • imtg-20

    Com està el procés sobiranista , agost 2014

    8 d’agost 2014

    per Jordi Mas.

    En aquestes dates cal estar preparant la Diada i fent el que calgui per afavorir el vot del catalans el proper 9 de novembre.

    Les clavegueres de l’Estat espanyol ja fa temps que treballen contra el Procés Sobiranista, però últimament s’hi estant esmerant. El cas Pujol és cosa seva, deu ser part del plan B del president Rajoy, o dels franquistes que hi ha dintre de la polícia i de la judicadura espanyola.

    El que fou  president de la Generalitat per 23 anys, ha confessat un frau fiscal, tenia 4M a Andorra, una herència del seu pare, datat del 1985…

    La caverna mediàtica s’ha afanyat a magnificar-ho, hem arribat a sentir que la família Pujol té 1.300M. Però tot just avui el govern andorrà ha declarat que no els ha arribat encara cap petició del govern espanyol o d’algun jutg en que demanessin informació de  les dades bancàries del MHP Jordi Pujol i família. Es de suposar que les peticions, anunciades al mitjans, encara no els han arribat… Però això implica que les dades que ens estan donant són…inventades? obtingudes il.lícitament?

    Que l’Estat ja considera la independència de Catalunya com una possibilitat és el per què de tot plegat. Desacreditant els símbols catalans pretenen afeblir el procés, com fan pel cas Neymar (el soci impulsor pot estar involucrat amb Manos Limpias) contra el Barça, la persecussió fiscal contra Monserrat Caballé, Messi…sembla que tenim la major part dels inspectors fiscals instal.lats a Catalunya.

    Però el catalans no ens hauríem de deixar distreure del que realment ens importa: el futur de Catalunya, dels nostres fills, de la nostra feina, de la nostra llengua, de les nostres infraestructures, de la nostra TV i ràdio, del nostre teatre, cinema…

    Últimament la mala administració de l’Estat espanyol ens està perjudicant greument i, el que és preocupant, ho fa intencionadament per “castellanitzar-nos”, per negar la nostra identitat diferenciada, la nostra manera de fer diferent, més eficient i racional.

    Catalunya té en greu perill els serveis de sanitat, ensenyament, cultura, benestar social…per la manca crònica de finançament, bàsicament dels traspassos del Ministeri d’Hisenda, que arriben tard i retallats, quan arriben.

    Les nostres infraestructures tenen unes carències impropies per la riquessa que genera Catalunya: el tren d’alta velocitat ha tardat en arribar, i ara ja va ple. La xarxa viària és cara i insuficient, l’autopista va massa atapeïda i és de peatge, la NII està pendent de desdoblar, convertir-la en autovia, sobretot en els punt negres que l’afecten…

    La falta de diligència per fer el corredor del mediterrani, tant en l’eix ferroviari com en el viari, posa de manifest que no hi ha interès en afavorir la zona rica i productiva del Reino d’Espanya, tot i que aixó beneficía a les comunitats de València, Múrcia i Andalusia. Espanya té una envejable xarxa d’autopistes gratuïtes i de trens d’alta velocitat, que ara han quedat infrautilitzades, mentre a Catalunya, on han fet sempre falta i la seva construcció estava justificada, encara no ho tenim acabat, ara ja no hi ha diners ni voluntat per fer-ho. Penós, indignant, descoratjador…

    Ara amb el cas Pujol ens estan insistint amb el missatge que no és Espanya qui roba sino que era Pujol!!! Quin cinisme, en un país on el partit al govern, sobretot del PP, s´han apropiat del bens públics, per ell directament o afavorint als amics, com són els casos Gurtel i Bárcenas, Blesa a CajaMadrid, Rato a Bankia, la Ciutat de les Arts a València i la Cidade de la Cultura a Pontevedra són forats negres de diners públics, així com les obres dels aeroports fantasmes de Ciudad Real i Castelló, obres faraòniques, deliris de grandesa que ara cal demanar explicacions al funcionari o càrrec polític responsable, NO POT QUEDAR IMPUNE i, mai, inhabilitar al jutge que ho intenta.

    En aquest país on encara hi ha el Valle de los Caídos i la Fundació Franco segueix rebent subvencions de l’Estat, on la Llei de Memòria Històrica no s’aplica, tot i que ha quedat  reduïda a facilitar als familiars la recuperació de les restes dels parents executats per les tropes golpistes, durant la guerra civil o la llarga persecució durant la posguerra, i que ni aixó es pot fer sota el govern actual,  encara que ho reclami l’ ONU o la Comissió Europea.

    El nacionalisme espanyol ha pujat de to, sobretot a València i a Madrid. Encara que els símbols franquistes estiguint prohibits com a preconstitucionals, estan tolerats, quan no afavorits, en amplis sectors del PP, a cercles militars, policials, judicials…

    En aquest país no ens volen, ens fan fora.

    la Transició a Espanya es va fer per sobre. El franquisme ho va deixar “atado y bien atado”. Ara s´ha acabat el miratge de la democràcia a Espanya i nosaltres ja no hi tenim cabuda. Ha estat un esforç de quasi 40 anys. El polititzat Tribunal Constitucional ja no és garantia constitucional amb la seva lectura esbiaxada.

    Que es quedin aquesta Espanya on impera el caciquisme i  la Llei  només l’han de complir els catalanets o els rojos. Els “amics” estan per sobre tota inspecció i, si fa falta, queda el recurs de la destrució de proves o del indult. El banquer Botín va declarar fa 2 anys que tenia 2.000M a Suïssa, on Joan Carles I, per donar exemple, també en té. Els actuals membres del govern central cobren o han cobrat, dietes del partit que no declaren, segons manifesta el jutge Ruz, però no passa res, no es comenta, no cal demanar responsabilitats perque no es farà res de res.

    Aquesta tardor celebrarem la nostra Diada aguantant les provocacions del intolerants, cada vegada més agressius, i el 9 novembre la consulta pel futur del nostre poble. Cóm poden defensar els de PPC i Ciutadans que no podem votar??? No estem en Democràcia??? ICV i Unió caldrà que s’afageixin sense cortines de fum ni condicions. Els del PSC van perduts, esperem que Nova Esquerra i Avancem els substitueixin. Convergència i ERC ho tenen clar i segueixen el full de ruta marcat. Sort que els impulsa la societat civil, que necessita una sortida per respirar, que ha dit PROU.

    Cal saber què pensa la gent, quants som que volem un país lliure, més ben administrat, eficaç i modern. On s’inverteixi en Sanitat, Cultura, Recerca, Benestar…

    Volem un país capdavanter dirigit per criteris de excelència, on la corrupció quedi fora, desterrada. Mai més.

    Volem un futur millor, per nosaltres i els nostres fills, i per al nostre país Catalunya.