• carlos_v_340b_rubens

    Visió històrica, de Carles I a Felip IV

    Una mica de història

    Corre l’any 1519 quan Carles I d’Hasburg, rei de Castella i d’Aragó, competeix amb Francesc  I de França per aconseguir la corona del Sacre Imperi Romanogermànic; una corona electiva, és a dir, cal comprar els vots dels prínceps electors alemanys.

    Al no tenir diners, Carles I va recórrer a un préstec al banquer Jakob Fugger, un “vell amic” de la família.

    Però mantenir mig Europa i Amèrica resultava car, per això, periòdicament, es recorría a la venda de deute pública ( us sona?) i a re negociar els terminis de pagament ( vaja! res de nou).

    El 1556 accedeix al tro en Felip II i davant el panorama financer declara la primera fallida de les quatre que hi hauran al seu regnat. 

    Però com pots ser que en un imperi on mai es posava el sol pugues succeir tal negligència?

    De fet, el cost de mantenir les fortificacions d’arreu l’imperi, el gran exèrcit reial farcit de mercenaris, les flotes i , alhora, intentar liquidar els deutes heretats era massa per tot l’or i plata que venia d’Amèrica, metalls preciosos, val a dir, que moltes vegades acabaven en mans dels corsaris anglesos.  Total, que l’or i la plata que desembarcava  a Sevilla, anava directament a mans dels banquers ( la família Fugger) i com que l’exèrcit no cobrava, aquest donava a conèixer el seu enuig per Flandes ( trist episodi conegut com la fúria espanyola ,ara en dirien “el espíritu Juanito” ,on les tropes reials varen saquejar Anvers).

    Amb l’entrada del nou rei, Felip III, es va portar a terme la devaluació de la moneda que  lluny de solucionar el problema  només va fer que  allargar-lo. Resultat, una altra fallida en el 1607 i ja en portem…

    La traca final, l’ocàs definitiu o com preferiu dir-li, va ser amb Felip IV junt amb el comte duc d’Olivares.

    El descens de la natalitat, l’increment del nombre d’eclesiàstics  ( com que no hi havia res a administrar  encara no es convocaven oposicions a funcionari) i la forta emigració cap a les amèriques va fer que les ciutats castellanes perdessin població i amb ella, llocs de treball i capacitat de producció.

    Si li afegim que l’or d’Amèrica començava a escassejar, va motivar que la pressió fiscal castellana, comandada pel comte-duc d’Olivares, poses els ulls cap a Sicília, Nàpols, Portugal i Catalunya, fet que va desencadenar  conflictes armats amb uns resultats prou coneguts pels catalans.

    Resultat, quatre suspensions de pagament durant el regnat de Felip IV. Tot un record!

    Però, a on va anar a parar tot l’or d’Amèrica?

    Una manca d’organització bancària i industrial a Castella, una predilecció a importar productes abans que  fabricar-los i una noblesa que creia que treballar els faria socialment inferiors va fer que tot l’or i la plata d’Amèrica es consideres una finalitat i no un mitjà per fomentar l’aparició d’un teixit empresarial.

    I si ara als conceptes com: banquer Fugger, l’or americà, fortificacions, flotes i exèrcit reial… els canviem per els de caixes provincials, fons europeus, Aves, aeroports, velòdroms,…. ens demostra que no han aprés rés de rés…

    Nova suspensió de pagaments? Perdó, concurs de creditors?.

Leave a reply.